Política

Fer política en els temps que corren s’ha convertit en un ofici de risc, que els que el practiquem portem amb molta resignació. Si alguna cosa fa consens en les nostres societats és la de culpabilitzar-nos de tot, del que passa, del que no passa i del que no hauria de passar, però passa. No pateixin, no sortiré en defensa corporativa dels polítics, tot i que parlar en defensa pròpia s’hagi vist sempre com a legítim en els temps anteriors a Twitter i tutti quanti xarxes socials, dels quals provinc.

Mirin, criticar sense pietat els i les polítiques és el més fàcil. Primerament, perquè la política no acaba d’adequar-se als ritmes vertiginosos que la vida actual exigeix.

És a dir, hi ha base objectiva per a criticar la tasca política d’unes societats que darrerament han generat més complexitat de la que són capaces de digerir i, segonament, perquè mai com ara no ha estat tan fàcil assenyalar amb tanta nitidesa i facilitat els suposats bocs expiatoris. Com diu la cançó de Fito y los Fitipaldis: “Cuánto se gritó diciendo nada, no pudimos ver con tanta luz.” Durant massa temps l’electorat ha premiat aquelles persones que més criden, per dir les bestieses més grans, amb total impunitat.

Trump n’és el paradigma universal però no és ni de bon tros l’únic. Hi ha rastres d’això en el processisme català, en el Brexit britànic i amb Bolsonaro al Brasil.

Afortunadament, l’electorat nord-americà va reaccionar adequadament en les seves darreres eleccions presidencials i van aconseguir fer-lo fora del poder, tot i que gairebé la meitat del país encara li dona suport, per horripilant que sembli. Aquest cap de setmana ha començat una nova campanya electoral a la Comunitat de Madrid, la gestió política de la qual porta 26 anys ininterromputs en mans d’un PP que ha fet d’aquest territori un cau de corrupció i una fàbrica de mentides.

Presenten la Sra. Ayuso que ha fet de la ignorància, la poca-soltada o l’arrogància els seus trets més característics.

El 4-M, els i les madrilenyes tenen ocasió de passar comptes amb tot el que representa i sobretot amb tot el que ha fet durant la pandèmia. Si no ho fan, ja em perdonaran però jo soc dels que creuen que tenim els polítics (i els governs) que ens mereixem.