Indults

A la vida hi ha moments en què no pots amagar-te o estalviar-te una decisió, per molt incòmoda que sigui. Un cop constituït el govern del 52%, després de més de tres mesos de tribulacions familiars independentistes poc edificants, hem vist que la retòrica hegemònica continua sent la de sempre: no tenim por, no ens penedim de res, ho tornarem a fer i tots els cartutxos publicitaris de costum.

En la pràctica, però, això s’ha resumit en dos punts de rellevància política: amnistia per als presos i referèndum acordat amb l’Estat. No cal que els digui que cap de les dues coses resulta viable en l’actual context i correlació polítiques i que aquests assumptes no tenen cap possibilitat de prosperar en la taula de diàleg que sembla a punt de reprendre’s amb el Govern espanyol.

Ho sap tothom i els primers que ho saben són aquells que ho repeteixen contínuament en veu alta, no perquè s’ho creguin sinó perquè els tranquil·litza al mirar-se al mirall. El Govern espanyol sembla que, malgrat les reaccions histèriques de les dretes polítiques i mediàtiques que els porta a reincidir en els mateixos errors comesos en el passat a la plaça de Colón i a recollir signatures en contra dels catalans, està decidit a entomar allò que està al seu abast per rebaixar tensions amb Catalunya: promoure els indults dels presos i reformar el codi penal, incrementar les inversions a casa nostra i finalment encarar la modernització de l’aparell i organització de l’Estat.

Certament, si ens ho mirem des de la perspectiva de les expectatives que els independentismes s’han autogenerat, sembla poca cosa. Però, quan ho comparem amb el que plantegen PP, Cs i Vox, no ho sembla tant.

De manera que el govern d’Aragonès i els seus aliats es troben en la tessitura de rebaixar to i sotmetre’s al principi de realitat per encarar la sortida de la pandèmia i la recuperació econòmica o quedar-se penjat en l’interminable bucle processista. Ja sé que suposa empassar-se gripaus i paraules grandiloqüents dites anteriorment, però també sé que és l’única manera de sortir de l’atzucac amb dignitat.

Sánchez sembla disposat a plantar cara a la dreta política, mediàtica i judicial per atorgar els indults. A què està disposat Aragonès?