Tornar-ho a fer

La dreta espanyola no té remei, ni gràcia ni parangó possible. Aquesta setmana, hem vist com l’ex-secretària general dels populars que havia estat citada a declarar al Congrés dels Diputats hi muntava un numeret de vodevil.

Segons ella, no l’havien avisat que la sessió s’havia suspès per acord de tots els grups parlamentaris –inclòs el seu– en assabentar-se de la seva imputació judicial i de la del seu marit pels casos de corrupció que arrossega el PP. Era mentida.

Li havien trucat una hora abans de comparèixer, li havien enviat un correu electrònic i avisat la seva secretària de la incidència però ni havia contestat ni se’n va voler donar per assabentada perquè l’objectiu era representar el seu monòleg peripatètic, tot obrint i tancant portes i vociferant en contra del Govern i dels membres de la comissió amb manifestacions tan forassenyades que més que a la comprensió et duen directament a la indignació. Afirmar, com va fer ella, que en aquest país no hi ha democràcia, que s’ho han carregat tot i que en realitat el govern volia que es parlés dels seus afers judicials, en lloc dels indults als presos catalans, és de traca i mocador.

Però fa temps que la dreta espanyola ha perdut el sentit d’estat i, el que és encara pitjor, el sentit del ridícul. Com s’explica si no que aquells que s’omplen la boca de patriotisme, quan tenen l’ocasió de demostrar-lo, actuïn amb la irresponsabilitat i la frivolitat amb les quals ho han fet en la crisi migratòria de Ceuta o que, davant de l’anunci del Govern que està estudiant l’atorgament d’indults als independentistes presos, activi de nou les meses petitòries de signatures en la seva contra?.

Sempre parlem del bucle independentista, que és real, però no ho és menys que la dreta espanyolista l’alimenta, tot enfortint el propi. Són indestriables l’un de l’altre. Tant se val que la recollida de quatre milions de signatures no servís per a res més que per atiar el foc del problema i de pas afeblir el PP català fins al seu actual raquitisme. Ells també ho han tornat a fer, sense importar-los les conseqüències i les seqüeles dels seus actes. Exactament, igual que els nostres patriotes però en el sentit oposat. Quina pena!