Els meus

Array La vida dels regidors i regidores de l’actual mandat a la Paeria ha estat de tot menys tranquil·la. Primer, va dimitir (o va ser cessada?) la regidora republicana Cairol, per uns motius que no han estat mai explicats del tot. Més tard, va ser foragitat del seu grup el regidor González, pagant injustament els plats trencats de la mala gestió del seu cap de files en matèria de contractació.

Abans de l’estiu, el grup del Comú era expulsat del govern per manca de lleialtat, segons afirmava el Sr. Alcalde i aquests darrers dies hem vist com rebentava el grup de Cs per discrepàncies internes inconciliables. Qualsevol observador imparcial diria que la situació al saló de plens lleidatà confirma que Adenauer tenia raó quan afirmava que en política hi ha enemics, enemics mortals i companys de partit i que Churchill no s’equivocava quan li explicava a un jove col·lega que en els seients del davant del Parlament britànic, on seia l’oposició, hi havia els adversaris i que en els del darrere, on seien els seus, hi havia els enemics. La moralina seria doncs que en política t’has de cuidar més del foc amic que de l’enemic i que ningú no està exempt de patir-ho. Per sort, al grup socialista que estava conformat per governar, malgrat perdre les eleccions i no tenir cap relació personal prèvia entre nosaltres, no hem patit mai d’aquest mal. A aquestes alçades del mandat, podem dir no només que som un grup cohesionat políticament, sinó que personalment hem fet amistat. Jo n’he tingut mostres recentment i és molt difícil que això canviï d’aquí a les properes eleccions. Molt em temo que ningú més ho pot afirmar amb el mateix convenciment i tot i que segurament el que més importa en política és la capacitat de tenir projectes i la capacitat d’executar-los, sol o en companyia d’altres administracions, espero que estiguin d’acord amb mi que si no hi ha cohesió interna en el grup que les ha d’impulsar és molt improbable que les iniciatives surtin bé. No sé si des de fora es viu i es veu el que dic amb la mateixa claredat que des de dins. En tot cas, és hora que se sàpiga que els meus funcionen com un rellotge i que és molt fàcil i agradable treballar plegats.