Dimissió

Un dels (pocs) avantatges que et dona la vida al fer-te gran és la perspectiva. Quan en tens seixanta n’has adquirit prou per saber que no convé desesperar-se davant la desgràcia ni embriagar-se en els comptats moments de joia que et pertoquen en la loteria de la vida perquè saps que ambdues són provisionals i fugisseres. Fer-se totes les il·lusions possibles i no creure-se’n cap era un dels assenyats consells que donava Josep Pla als seus lectors per anar per la vida amb el mínim de daltabaixos emocionals. Pel que sigui, ara no ve a tomb detallar-ho, he conegut la majoria de polítics que han exercit en els darrers vint-i-cinc anys algun càrrec de rellevància a casa nostra. M’he trobat de tot, perquè a la vinya política del Senyor també hi ha de tot. Més de bo que de dolent, deixin-m’ho dir d’entrada. No m’he trobat pitjors persones a la bombolla política que a la vida real, entre altres coses perquè els i les polítiques no som res més que persones de carn i ossos. No posaré nom a aquelles que no han estat des del meu punt de vista a l’alçada de les responsabilitats assignades: és desagradable i no serveix per a res. En canvi, us faré un llistat no exhaustiu de responsables de diferents partits i institucions amb els quals, per qüestions de feina, he sintonitzat més. Primerament, l’Alcalde Siurana, no tant el conseller que esdevindria després. Segonament, el president Grau, també molt millor en la seva etapa a la Diputació. En tercer lloc, José Ignacio Llorens. Ja sé que pot semblar inversemblant però al líder del PP històric de Lleida no li recava parlar del que convenia a les nostres comarques, fins i tot amb sindicalistes com jo. En Ramon Farré també ha deixat el llistó de bonhomia i professionalitat molt alts a la delegació del Govern a Lleida. Però donat que escric això sota l’impacte de la seva dimissió voluntària, avui he de dir que l’abandonament de la primera línia política de la Tere Cunillera em sembla una pèrdua molt gran per a aquest país a la qual, per sort i per compensar, alguns (confio que em compti entre els seus) podrem rescabalar-nos-en amb l’escalf de l’amistat i de l’afecte.