PAS A NIVELL
Més contradiccions
Ja he llegit la biografia del rei emèrit i, certament, a aquests Borbons no hi ha per on defensar-los. Van necessitar una guerra per arribar al tron i tot sovint n’han hagut de promoure altres per conservar-lo, entre les quals han destacat les de caràcter intrafamiliar, relacionades sempre amb temes de legitimitat dinàstica. El segle XIX va ser en aquest sentit paradigmàtic i molt probablement encara n’estem vivint les conseqüències: quan es tracta de Borbons tot es polaritza i s’embruta. Des del deseado fins a l’actual emèrit, la dinastia ha viscut una muntanya russa d’emocions, amb èpoques d’enamorament (poques) i d’odi (moltes i més greus) en la seva relació amb el poble. Les males relacions de ferro han tingut bàsicament tres fils conductors: la continuïtat de la dinastia, la corrupció i la fal·lera sexual de tots els monarques, ja fossin mascles o femelles. Juan Carlos I, no només no n’ha estat l’excepció, sinó que ha desenvolupat un exemple de manual de funcionament de la seva família al llarg dels segles. Molt afectat per les dificultats econòmiques que van viure el seu avi i el seu pare als seus respectius exilis, ben aviat va dedicar-se a la captació de fons extra per a la seva reial bossa, alhora que des de ben jove va viure la seva sexualitat amb extraordinària dedicació i entusiasme. Això sí, fora de casa! Després de llegir el llibre de Pilar Eyre, per a mi s’ha confirmat tot allò que coneixíem a nivell de rumor respecte de les seves prioritats: sexe i pasta, a l’obtenció dels quals s’ha dedicat amb passió, desimboltura i èxit en tots els anys de regnat.
Crec que, a aquestes altures, això és indiscutible, però no ho és menys que no desperta en gran part de la població cap tipus de rebuig o condemna; ans al contrari. A mesura que s’aixequen veus que exigeixen explicacions a l’emèrit, més estridents són les que surten a defensar l’indefensable. No sé quina podria ser la solució adient per resoldre el tema, potser la disjuntiva plantejada per Cambó en el seu moment ajudaria: monarquia?, república? Catalunya!!! Canviïn Catalunya per Espanya i creuin els dits perquè aquests tipus de debats en aquest país sempre els ha carregat el diable.