AA/VV

Una de les (poques) coses agradables que et proporciona l’activitat política local és el contacte directe amb l’electorat. Tot i que pot semblar un tòpic al qual ens aferrem sovint la gent que ens hi dediquem, en política conèixer de manera directa i espontània l’opinió dels ciutadans em sembla una eina immillorable per a testar la pulcritud d’allò que fas. Relacionar-te amb les associacions de veïns, escoltar les seves reivindicacions i neguits, conèixer les persones que les lideren i participar en els actes que organitzen és una experiència enriquidora.

En aquest món que ens ha tocat viure en què la participació ciutadana ha esdevingut pràcticament virtual i les opinions s’usen com a armes de destrucció massiva a les xarxes socials, em sembla molt saludable compartir, encara que sigui només una estona, els moments de celebració dels veïns organitzats en les seves respectives associacions. Potser perquè ni tinc ni vull tenir xarxes socials, considero que el contacte personal i directe és un patrimoni que no ens hauríem de deixar arravatar. Escric això recent tornat del dinar de commemoració dels cinquanta anys de l’Associació de veïns de Balàfia, un dels meus barris de referència com a regidor.

Fugint de l’onada de calor, ens hem tancat al local del mercat del barri a menjar-nos la fantàstica fideuà que confecciona admirablement la Sra. Teresita des de fa una pila d’anys. He compartit taula amb el Toni, el seu president i la Rosa i la Pili i la Jos i hem pogut parlar del diví i de l’humà, de la torre i la plaça, del món que ens envolta i de les expectatives que tenim cadascú de nosaltres en relació al futur.

Com és natural no estem d’acord en tot, però compartim la necessitat que cada ciutadà, cadascú a la seva manera, participi de l’activitat social i col·lectiva que es desenvolupa a tocar del seu habitatge privat. Després d’un cap de setmana en què he tingut ocasió de participar d’actes a Cappont, Bordeta i Balàfia puc assegurar-los que, malgrat que hi hagi qui les critica i qui els voldria canviar la fesomia, que les associacions de veïns, gaudeixen d’una mala salut de ferro, que les converteix en absolutament imprescindibles per a la construcció de la democràcia imperfecta de la qual gaudim. Espero que per molts anys!