Apocalíptics i ximples

Mentre arriba, o no, la imminent apocalipsi que ens anuncien els mitjans de comunicació, la gent ens hem d’entretenir d’alguna manera per no morir prematurament d’angoixa. Potser és de covards o d’inconscients, però davant la magnitud i varietat de les tragèdies (climàtica, mediambiental, econòmica i nuclear) que ens encalcen, necessitem, si més no mentre sigui possible, una mínima via d’escapament. Tradicionalment, l’esport i el futbol en particular, han jugat aquest rol a casa nostra. Fins i tot a Ucraïna, on malgrat les terribles circumstàncies actuals han decidit endegar la seva lliga de futbol professional.

Nosaltres, si més no els seguidors barcelonistes, hem passat un dels estius més moguts dels darrers anys, en el qual hem seguit com episodis d’un thriller les entrades i sortides de jugadors del club. Quan encara falten 48 hores perquè tanqui el mercat, sembla que Laporta s’haurà tret tots els conills disponibles al seu barret de copa, amb excepció del portuguès, Bernardo Silva. Laporta i la seva junta s’ho han jugat tot a la ruleta russa dels resultats, tot gastant el que no tenim, anticipant i hipotecant ingressos i venent-se part del seu patrimoni en la confecció d’un planter que estigui en condicions de disputar totes les competicions en què participa. Vagi per endavant que l’exlíder de l’elefant blau no ha estat mai sant de la meva devoció. No m’agrada el seu posat fatxenda ni el seu perfil populista però li he de reconèixer que és valent per no dir temerari en les seves actuacions, les quals poden abocar a la pèrdua de control del club per part dels socis per passar-lo a inversors privats, en cas de no sortir bé, cosa que per mi no seria tan dramàtica com ho pinten alguns.En tot cas, al futbol com a la política, els resultats ho tapen tot i els socis i seguidors no esperem res més que resultats i bon joc per al nostre equip i sempre per aquest ordre, malgrat el que diuen uns quants il·luminats.

Personalment, com molta altra gent, confio gaudir en la intimitat familiar de l’espectacle sense més entrebancs, que el de pagar la quota i les factures de gas i electricitat subsegüents. Si a més el Barça torna a guanyar, oli en un llum. A alguns ens perd la ximpleria, ja ho sé.