PAS A NIVELL
Dotze hores
Quan arribes a determinades edats i tens algun progenitor viu, et converteixes en usuari freqüent del Servei Català de la Salut. En el nostre cas, la mare, que aviat en farà noranta cinc, ens ha dut, a la força pengen, a testar-ne el seu funcionament tot sovint. En plena pandèmia vam entrar dues vegades per Urgències. Primer per una pelvis fracturada i un mes i mig més tard per un maluc. En ambdós casos, vam sortir de l’Arnau amb la mare un poc més desvalguda i feble però amb el convenciment que els i les professionals de la salut ens havien tractat per sobre del que és exigible professionalment, amb una amabilitat i empatia remarcables. Un cop superada la pandèmia, aquest dinou de setembre hi hem hagut de tornar. A l’entorn de les dos de la tarda, la meva mare va entrar per Urgències a la recerca d’un diagnòstic al seu dolor al cap i al coll, provocat per unes erupcions cutànies. A les 20.00, sense que ningú ens digués ni ase ni bèstia, després de passar tota la tarda en una sala amb pacients, diguem-ne, extravagants, la meva germana em va rellevar. A les 23.30 aproximadament la meva mare va rebre la primera visita de personal mèdic i al cap de poc va ser diagnosticada d’un tipus d’herpes i va tornar a la residència al voltant de les dues de la nit. Dotze hores d’una penitència que no desitjo a ningú. El cas és que en algun moment de l’espera a la sala de les sis hores, va produir-se un conat de protesta per part dels extenuats pacients que va sufocar-se amb les explicacions d’una professional, la qual va aclarir que el problema es devia a la manca de personal disponible a l’Hospital. La meva germana, que ha dedicat la seva vida professional a la salut fins a la seva jubilació, va demanar-li com podíem, els i les usuàries de la sanitat pública, ajudar-los a fer la seva feina en millors condicions i la resposta va ser la de fer públiques als mitjans de comunicació les vicissituds de cadascun dels nostres casos. Avui, la mare és a la seva habitació de la residència, lluitant per superar les seves malures com sempre ha fet. Confio i desitjo que no hagi de necessitar més els serveis de l’Arnau, però la resta hauríem d’exigir al Departament de Salut que els doti del que és necessari per a fer la seva feina com cal. O no?