Gas II

Exercitar els teus drets com a ciutadà no és fàcil. Has de voler i dedicar-hi temps, el que faci falta. Els vaig deixar la setmana passada pensant que si una companyia t’adreça cap a una oficina física, el més normal és que allí hi tingui personal que, amb més o menys diligència, t’atengui. Doncs mirin, no. A l’oficina de l’empresa de gas, després d’agafar número al dispensador i de trenta minuts d’espera, la persona que em va atendre em va dir que no hi podia fer res mentre em donava un paper amb el mateix número de telèfon en el qual ningú no contestava. Lògicament, em vaig disgustar. La cosa passava de mida. De manera que vaig conjurar-me per no defallir. Si el que volien era guerra, la tindrien. Vaig decidir que trucaria al telèfon dels nassos fins que em contestés algú o fins que pogués demostrar que a l’altra banda no hi havia ningú, que tot era una trampa per a consumidors beneits. Després de comprovar que els telèfons amb el prefix 900 són gratuïts, vaig decidir d’aguantar el que calgués. He de dir-los que la musiqueta d’espera que et posen en aquests llocs pot arribar a ser molt molesta i estressant. Van ser dos dies molt intensos i certament difícils, perquè a cada segon que passa sents més impotència i incredulitat. Com pot ser que en ple segle XXI una empresa maltracti així els consumidors? Com pot un estat democràtic consentir-ho? I tot un seguit de qüestions incontestables que anaven incrementant el meu malestar fins que una inesperada resposta a l’altre costat de línia, el va resoldre instantàniament. Una hora exacta de trucada va facilitar-me l’accés al meu àngel de la guarda. La veu era assossegada i el tarannà, professional i extremament correcte. El primer que em va venir al cap és que no era la reacció d’una persona atabalada per la feina, sinó la d’una persona que treballava amb una sospitosa tranquil·litat. El segon va ser creuar els dits per desitjar que no es tallés la comunicació accidentalment i el tercer, que si ella m’ho demanava era capaç de tirar-me de cap al Segre per tal d’assolir allò que és un dret: adherir-se a una tarifa de mercat regulat de gas, cosa que al cap de vint minuts de conversa vaig aconseguir. Els finals feliços, a més de desitjar-los, s’han de treballar.