Vacunes

Darrerament, amb la irrupció a les nostres vides del virus de la Covid, hem descobert que hi ha persones vulnerables, persones que no ho són tant i els majors de seixanta anys. Jo formo part dels darrers des de fa un parell d’anys. Això vol dir, entre altres coses que no venen al cas, que el Departament de Salut ens considera persones d’especial risc davant la infecció del virus que ha canviat les nostres vides, per la qual cosa ens recomanen vacunar-nos.

Ras i curt, aquest dimecres passat, disciplinat com soc, he anat al meu CAP a posar-me la quarta dosi de vaccí. No sé vostès, però jo no soc cap fan de les agulles, però encara ho soc menys d’infectar-me i de posar-me malalt. Vull dir que no tenia cap argument per deixar-me anar i passar de la recomanació del govern.

Primerament, perquè no hi sé veure cap raó perquè l’Administració pública em vulgui cap mal. I segonament, perquè soc un ciutadà que, de grat o per força, compleix les lleis i les normes de circulació i més aviat desconfio d’aquells que no ho fan, tot combregant amb teories de la conspiració, que semblen tretes d’un film de terror. Ara bé, posar-se la vacuna, tot i estar incorporat a la cartera de serveis de la Seguretat Social, no et surt de franc del tot.

Tres de les quatre m’han provocat un considerable quadre febril de vint-i-quatre hores. Dic considerable perquè hi ha gent que la més mínima febrícula ens deixa fets un nyap. La quarta dosi no ha estat l’excepció.

En el meu cas, ho va ser la segona. I si mal no recordo va ser quan semblava que ens deixaven triar la marca i tothom volia que li posessin Pfizer. Ara no t’ho diuen i jo francament ni ho vaig preguntar.

El cas és, però, que a mig matí de dijous em vaig començar a trobar fatal i vaig haver de tornar cap a casa a covar la febre que em feia rodar el cap, de manera que fins divendres a la tarda no vaig tornar a ser jo. La qüestió és que la recomanació anava en la direcció d’aprofitar el temps i posar-nos simultàniament la vacuna de la grip, que en el meu cas s’havia esgotat i no tindran fins d’aquí a uns dies. La infermera em va dir que hi tornés la setmana següent i jo, que no acostumo a infectar-me’n, ara tinc dubtes ( o mandra) de tornar-hi.

Definitivament, fer-se gran és una murga!.