Nit de Reis

Finalment, la boira ha acudit a la seva cita a l’Urgell. Concretament a Bellpuig hi ha arribat la vigília de Reis i portem tres dies ininterromputs sota la seva manta tèrmica, que és una manera com una altra de dir que fa un fred que pela. Em sap greu, però entre els lluminosos dies de Nadal i Cap d’Any i la grisor i el fred del dia de Reis, no hi ha color, s’hi posin com s’hi posin els activistes del clima.

En qualsevol cas, un padrí com cal no pot encongir-se la nit de Reis i ha d’estar disposat a encarar les inclemències del temps si vol estar a l’altura del que se n’espera. Per tant, amb més capes de roba que una ceba i amb la moral ben alta, em vaig disposar a rebre els Reis d’Orient. M’hi havia estrenat l’any passat, però, al ser en Leo tan petit, diguem-ne que només ens va caldre fer un tast de tot el recorregut reial. Enguany, però, les coses han canviat i ha tocat fer tot l’itinerari que ens proposava l’organització. De manera que el dia 4 vam anar a la haima del mag Galderic, que ve a fer les funcions, amb un cert encant, que en altres municipis fa el Camarlenc reial tot exercint de carter per a ses majestats. L’endemà al vespre, amb un mica de retard i amb un lluït desplegament de focs artificials previ, els tres viatgers barbuts en sengles carrosses i una quarta per al bruixot-carter encapçalaven el seguici de la il·lusió i l’alegria de la canalla que s’adreçava lentament cap a l’ajuntament per saludar-nos a tots i totes des del balcó consistorial i per recollir les claus de les cases del poble per poder fer el lliurament de regals, sense fer cap estrall a la propietat dels veïns. Mentre a mi se’m gelaven els dits dels peus i se’m carregaven l’esquena i les cames, el Leo no es perdia detall del que passava. Jo em pensava que l’havia superat l’espectacle multicolor de les carrosses i la música a tot drap, però en realitat estava processant la situació. Després d’haver obert una quantitat indecent de regals, ha resultat que el seu joc favorit el dia després de la cavalcada ha estat disfressar-se de Baltasar i de Galderic per passar-se tota la tarda repartint regals i caramels imaginaris a casa dels seus padrins, que, tot sigui dit de passada, s’ho han passat pipa.