Els altres

Si volen que els ho digui, les cuites de la parella que conformaven Gerard Piqué i Shakira m’importen poc, per no dir gens, i potser per això m’ha incomodat la desmesurada atenció que li han dedicat tots els mitjans aquesta darrera setmana, arran de la publicació d’una cançó de la colombiana i l’argentí Bizarrap, en la qual la cantant s’ha dedicat a passar comptes amb el barceloní. Segurament en tingui motius, no seré jo qui ho qüestioni, però estaran d’acord amb mi en el fet que l’estil emprat no és precisament subtil ni discret. La Shakira li ha fotut pel broc gros i amb tota la (mala) intenció del món i el món li ha respost de la mateixa manera.

Tothom ha pres part per l’un o per l’altra i se n’ha fet soldat de la seva causa i pel que sembla la cançó ha estat reproduïda trenta milions de vegades en quaranta-vuit hores i els seus drets ja han generat prop de vint milions de dòlars arreu del món. Les xifres són tan importants que haurien de bastar per emmudir tots aquells que la critiquen. Ja saben, les penes amb quartos ho són menys i tot i que la loba i el Gerrie no tenen problemes de diners, que una morterada com aquesta et caigui a sobre de patac no et pot fer cap mal.

La prova que els calés són el motor d’aquesta història ha estat la reacció de les marques de cotxe i de rellotge citades, les quals s’han apressat a incorporar la melodia als seus espots publicitaris. En lloc de perseguir Shakira amb demandes judicials en defensa del seu bon nom, Casio i Renault s’han apuntat al festival pornogràfic amb un entusiasme sospitós. Lògicament, també en volen treure la seva part del botí.

Ja no els dic res de Ferrari i Rolex perquè aquests juguen en una lliga a part en la qual no els cal la publicitat per a res. De la seva banda, doncs, ja està tot més o menys explicat. La qüestió que resta pendent és per què la gent ens preocupem tant per les coses de banyes, sobretot quan són els altres els que les porten.

Per què ens genera tant morbo que els rics i famosos se les fotin sense miraments i amb tanta mala llet? Serà que com va dir Jean-Paul Sartre que l’infern són els altres i que tot el que els passi de dolent a ells ens conforta a nosaltres? Sisplau, no es precipitin. Rumiïn-s’ho una mica, abans de respondre’s.