Impunitat

Sabem que Alves ha estat un dels millors futbolistes que ha tingut mai el Barça. Un jugador especial, un animal competitiu d’aquells que encomanen el seu entusiasme als companys i seguidors. Un tipus que estimes quan juga al teu equip i que odies quan juga al contrari.

Un paio divertit i amb una personalitat molt particular que l’ha situat sempre a l’ull de l’huracà mediàtic. Sabem que encara ara és el jugador que ha aconseguit més títols com a esportista professional. Sabem que després de formar part del millor Barça de la història va tancar l’estada a Barcelona per acabar-hi tornant l’any passat per preparar el Mundial de Qatar amb la selecció brasilera i ajudar l’equip en hores baixes.

Sabem que a tocar dels quaranta era un home que havia triomfat a la vida, que havia guanyat molts diners i una posició més que influent a nivell internacional. Sabem que ara jugava al Pumas mexicà, on probablement estava posant punt final a una trajectòria professional espectacular. Sabem també que, donat que la mare de la seva parella –catalana, jove i escultural, per cert– estava molt malalta i amb risc de mort imminent, va demanar permís al seu club per venir a Barcelona a compartir amb la família els seus instants finals, com fan totes les famílies que poden.

No sabem, però, per què va acabar anant a una discoteca on, segons la denunciant i la policia, va agredir sexualment una noia que podia ser la seva filla fins a violar-la en un quarto de bany de la zona VIP. També ignorem per què va comportar-se com un depredador que, un cop assolit el seu objectiu, va marxar del lloc dels fets, sense immutar-se i sense cap mena de remordiment. No sabem tampoc per què (o no sabem explicar-nos-ho) homes tan poderosos i professionalment tan respectats com ara Weinstein, Domingo o Spacey van preferir forçar unes pràctiques sexuals que haurien pogut obtenir fàcilment per altres vies menys perilloses i immorals.

De fet, només sabem el que diuen els Mossos, que després d’escoltar les seves declaracions i de veure’l canviar de versió tres vegades creuen que el Dani se sentia impune. Com el rei emèrit, com els capellans pederastes, com aquells que són i se senten poderosos arreu del món. Una merda, vaja.