Aigua

El que està passant al voltant de la implementació de la llei del només sí és sí em resulta inexplicable. Crec que li ho està semblant a molta gent, de manera que fins i tot la dreta es creu en condicions d’alçar la veu i alhora aprofundir en les contradiccions de l’esquerra. A mesura que va passant el temps, i que les rebaixes de condemnes augmenten, políticament tot empitjora, fins a l’extrem que avui en dia no sabem quins seran els artífexs de la correcció legal ni el contingut de la reforma que s’aprovarà.

Em sembla molt preocupant. No només perquè des de la banda podemita del govern semblen haver oblidat que els executius han de governar per a tota la ciutadania, la que els vota i la que no. Fa un temps d’això se’n deia ètica de la responsabilitat per contraposar-ho a l’ètica de les conviccions.

Ara emprem l’ètica de les xarxes socials que és tant com dir que no en fem anar. Som a l’era del tot s’hi val, mentre faci gràcia als meus.No comprenc com des del Consell de Ministres poden dir-se les coses que s’han dit dels jutges. Fins i tot en l’hipotètic cas que fossin veritat, hi ha expressions i valoracions que no es poden usar quan portes determinats barrets.

Clar que hi ha jutges masclistes i ultradretans, com també n’hi ha d’ecologistes i esquerranosos. Aquesta és la gràcia de la democràcia, que des de diversos punts de vista ideològics, siguem capaços de compartir l’essencial. I en aquest cas, a mi em sembla que l’essencial és que les relacions sexuals han de ser lliurement consentides per les dues parts. Punt. Si la redacció de la llei permet que s’hi colin efectes adversos, el més assenyat és corregir-ne les tares i tapar els forats sense dilació. Tot el soroll que això generi, tot el temps que s’hi esmerci, només va en benefici dels enemics de la igualtat.

L’esquerra més guai fa temps que ha decidit governar mirant-se al mirall perquè s’ha tornat narcisista i superba. L’esquerra que necessitem només pot governar mirant i escoltant la gent i per això ha d’entendre que el seu rol és formar part de la solució i no pas del problema. Ja em perdonaran, però si el govern no és capaç de trobar una solució consensuada en el seu si, és que no es mereix continuar allà on és. Més clar, aigua.