Feligresos

Definitivament, els jutges han decidit constituir-se com la 3a cambra legislativa i passar-se pel forro les determinacions que adoptin el Senat i el Congrés de Diputats. Si la reforma del Codi Penal pretenia suavitzar les penes derivades del procés, amb la reforma del delicte de malversació han trobat la manera d’anorrear la supressió del delicte de sedició. Junqueras i companyia continuaran sense poder accedir a càrrecs públics fins al 2031. Un torpede a la línia de flotació de l’estratègia d’ERC i un cert alleujament a les files de Junts. Guanyen temps fins que els tribunals europeus es pronunciïn respecte de la situació de Puigdemont, tot això amb el 28-M a tocar i amb les files partidàries excitades per obtenir el màxim de trumfos en la contesa municipal.

Mentre la coalició que sustenta el govern central viu hores difícils i el PP fa funambulisme amb la llei de l’avortament, els independentismes de mica en mica semblen trobar el sentit últim de la seva raó de ser: ja que no podem tombar l’estat, barallem-nos entre nosaltres i fem-ho en disputes cada cop menors. L’ANC, que, fins fa poc, posava i treia presidents de la GC i els exigia que posessin les urnes perquè la gent votés, darrerament, ha capgirat el seu focus cap a l’intern. Després de desqualificar els partits polítics que ja no segueixen fil per randa els seus dictats, van decidir que impulsarien una llista cívica a les properes eleccions catalanes, que, per una cosa o una altra, no acaba de quallar. Tant és així que aquest cap de setmana hem sabut que un nombre considerable de membres del secretariat ha dimitit dels càrrecs, sense abandonar la formació, denunciant manca de democràcia interna. Com poden imaginar-se, aquestes discussions m’importen més aviat poc. Ja se les apanyaran, com puguin els i les seves associades. Si ho trec a la palestra en aquesta columna és perquè fins i tot per a un descregut com jo, després d’atipar-se de sentir paraules grandiloqüents i discursos heroics cada quart d’hora en els darrers deu anys, assistir, encara que només sigui com a espectador desinteressat, a tantes picabaralles de campanar, li resulta colpidor. No vull ni imaginar-me com se senten els feligresos, de debò.