Perplexitat

No sé vostès, però jo, definitivament, em declaro voluntàriament perplex perquè no entenc res del que ens passa. Tot em sembla roí, indecent i, finalment, inexplicable. Fer-se gran deu consistir en això: no entendre ni voler entendre el que passa.

Aquesta setmana passada he fet passes de gegant en direcció a la senectut. No és per justificar-me, però vostès troben normal que el Barça hagi estat pagant durant vint anys unes quantitats estratosfèriques de diners al vicepresident del Comitè Tècnic d’àrbitres per no rebre res tangible a canvi? Que després de tot el que hem vist i sentit durant la primera setmana de judici, la Sra. Borràs continuï insistint en la seva innocència i en la persecució a la qual l’estan sotmetent els jutges espanyols? Que canalla de dotze anys decideixi llevar-se la vida voluntàriament perquè no encaixa amb la resta de companys d’escola? No me’n sé avenir, no hi ha manera d’entendre-ho, però encara em sembla poca cosa comparat amb l’espectacle de baixa estofa política que s’estan muntant els de Vox amb la presentació d’una moció de censura que encapçalarà –nogensmenys!– el professor Ramón Tamames, el vell dirigent i diputat comunista a la transició.

Què hi fa un home de noranta anys, al final de la seva vida, participant en un esperpent d’aquesta naturalesa, que l’únic que busca és generar soroll mediàtic i publicitat per la formació ultradretana? No em puc imaginar que una persona que ha ultrapassat amb escreix aquells quinze minuts de glòria a la qual tots els humans tenim dret, segons Warhol, busqui ara una notorietat que no precisa per a res. No em puc imaginar que una persona amb aquesta experiència vital pugui pensar que ell solet amb la seva intervenció desbloquejarà la penosa situació política que estem vivint o que aquesta fantasmada pugui servir a causes més nobles que no soc capaç de veure. En qualsevol cas, la perplexitat fa massa temps que dura i cada cop més gent de bé ens anem incorporant a les seves files.

Això sí, molt em temo que no són les mateixes persones a què es referia el Sr. Feijóo en la seva intervenció al Senat. De fet, jo diria que ell parlava de la gente bien, que com vostès saben és molt diferent de la gent de bé.

Només ho dic perquè consti.