Pensions

Avui s’enceta al Congrés dels Diputats el debat d’una moció de censura que mai no hauria d’haver-se produït. Mirin-s’ho com vulguin, però portar una persona de noranta anys a fer el paperot de candidat independent d’una proposta que només votarà la ultradreta és esperpèntic i frívol i no serveix per a res de positiu. Si de cas per mostrar el poc senderi de la direcció de Vox, que no sap sinó viure a cops d’impacte a les xarxes. Tot plegat prou penós com per no insistir-hi més. Esperem que passi al més aviat possible i que deixi com menys seqüeles millor.

En tot cas, la moció ha pres espai a la reforma del sistema de pensions. Una reforma que no ha comptat amb el suport de la patronal, que, des que l’acord de la reforma laboral de l’any 21 va provar-li tan malament al PP, no ha tornat a subscriure cap més acord ni amb sindicats ni Govern. Això sí, com a desgreuge han posat al president un salari de prop de mig milió, que li donarà, si més no, una certa tranquil·litat d’esperit al Sr. Garamendi, que no sap explicar les alternatives de la CEOE al pacte entre govern i sindicats.

Posar en valor aquest acord em sembla molt oportú en el moment que a França s’ha produït una revolta popular per la imposició de la reforma del sistema de pensions impulsada per Macron. Per cert, un sistema que, després d’aquesta reforma, continua sent un dels sistemes més generosos dels que es fan i es desfan arreu.Els sindicats espanyols en el seu moment i no sense dolor van ser capaços d’alliberar-se de les cotilles partidàries que venien de lluny. Per tant, malgrat que els plantejaments són d’esquerres, no hi ha ni obediència ni jerarquia partidàries que condicionin les seves posicions. La patronal ho ha intentat diverses vegades. La darrera, quan Garamendi no va carregar contra els indults dels polítics catalans condemnats pel Suprem. La que li va caure a sobre va fer que, en lloc de blindar la seva independència de criteri per sempre més davant de qualsevol tema i institució, es produís l’efecte contrari. La CEOE s’ha posicionat a partir d’aquelles crítiques sempre del costat del que diu i fa el PP. I això que és dolent per a l’empresariat és terrible per a l’imprescindible diàleg social.