IA

No sé què és més desassossegador, si els desafiaments sobre el desenvolupament de la intel·ligència artificial que hem pogut llegir aquesta setmana als mitjans o els recurrents problemes de cohesió de l’esquerra espanyola. D’una banda, semblen els problemes que plantejava fa més de cinquanta anys Stanley Kubrick, en el film 2001: Una odissea de l’espai, quan la tripulació havia d’entomar la rebel·lió de Hal, la seva computadora de servei a bord. Allò que durant tant temps va ser vist com una distopia impossible de cristal·litzar es presenta ara com una possibilitat més que real a mitjà termini. La IA generativa s’ha desenvolupat a través de diversos programes informàtics com ChatGPT que han fet que se’ns posessin literalment els pèls de punta. Segons els experts, amb la IA desapareixerà una quarta part dels llocs de treball actualment existents, i el que encara em sembla pitjor: no hi haurà manera de saber si allò que ens mostren les pantalles és cert o forma part d’una veritat paral·lela. Ja no és qüestió de reconèixer les fake news que impulsen bots i altres animals interessats, sinó de reconèixer què passa i com hi interactuem els humans. Sembla que el risc major és que les màquines es descontrolin i s’escapin de la tutela humana. El problema que es planteja és colossal i té mala solució en el nou món multipolar que estem encetant ara mateix. La mateixa mala solució que té l’articulació de l’espai a l’esquerra del PSOE. Sumar, l’artefacte polític que impulsa Yolanda Díaz, no sembla, a hores d’ara, que pugui integrar pacíficament Podem, o almenys a la seva direcció. No me’n sé avenir que, donades les alternatives que té el govern Frankenstein, hi pesin més les condicions partidàries i personals que les de combatre l’adveniment d’un govern ultradretà a l’Estat espanyol. El rol de mascle alfa triat per Pablo Iglesias em sembla decebedor i terriblement perillós per al futur del nostre país. Confio i desitjo que en els propers dies tot es pugui reconduir perquè una cosa és perdre perquè l’adversari és millor i l’altra és que tu li ho posis en safata per manca d’entesa interna. La qüestió és que, tant en un afer com en l’altre, cal actuar-hi abans que sigui irreversible. Si és que encara ho és.