Coronació

La coronació d’un rei d’Anglaterra no passa gaire sovint. De fet, la que aquest cap de setmana ha monopolitzat l’atenció dels mitjans d’arreu del món ha necessitat prop d’un segle per a reeditar-se. Amants com són de les tradicions, els britànics han volgut repetir les litúrgies de sempre amb gran pompa i prosopopeia. I a escenificació del poder, amb permís de l’Església Catòlica i dels seus camarlencs, no hi ha qui guanyi la monarquia britànica. Ambdues institucions, malgrat que representen de dret només una part del ramat humà, de fet, els seus gestos i àmbits d’influència són universals. Els britànics van perdre el seu imperi després de la Segona Guerra Mundial, però van saber construir la Common Wealth perquè el seu monarca hi continués regnant, com si res. Malgrat que em venia de gust, no he pogut sostreure’m al bombardeig mediàtic que l’acte de coronació de Carles III ha generat arreu. No l’he seguit pas a pas, però he escoltat tota classe de resums i anàlisis variades que s’han fet al respecte. He sentit dir que Carles III, després d’anys i panys d’espera, no ha volgut que ningú no prengués protagonisme al matrimoni reial en aquest acte. Això explica les estrafolàries capes que mascles i femelles de la família reial s’han vist obligats a portar, la distribució dels seus membres al balcó de palau o fins i tot la ubicació a Westminster de determinats membres de la família.

Malgrat la solemnitat i luxes que l’han acompanyat, a mi m’ha semblat que l’acte de tan tradicional pudia a rònec. La seva desmesura, plena de simbolismes i d’imaginaris ancestrals, més que reafirmar les conviccions dels seus seguidors, ha fet més grans les dels seus detractors. La monàrquica universal ha transmès mitjançant els seus rituals una certa idea d’anacronisme que no li farà cap bé ni a ella ni a la resta dels seus parents europeus regnants. En la mesura que ha perdut distància respecte als governats, l’autoritat no pot continuar representant-se amb trets i formats mil·lenaris i cada cop que ho fa, els mecanismes de la institució grinyolen. Però mirin, de la mateixa manera que el cap ens diu que les monarquies ja han esdevingut obsoletes, el cor continua gaudint amb els contes de fades, com sempre.