Eleccions

Oficialment, ha començat la campanya electoral de les eleccions municipals. Tots els partits fa dies que s’escarrassen a passar el rasclet per recollir els disputadíssims vots que estan en joc. Sembla haver-hi, però, més ambient electoral entre els diferents partits i els mitjans de comunicació que no pas entre l’electorat. Diuen les enquestes que hi ha aproximadament un terç d’indecisos i un percentatge molt gran d’aquests que no anirà a votar. Tot i que aquests tipus d’eleccions locals, d’entrada, haurien d’afavorir debats més terrenals i concrets respecte dels temes que afecten la convivència i el benestar dels electors, no sembla pas que el relat de campanya vagi en aquesta direcció. Mentre els uns qüestionen el paper de Bildu i la presència de condemnats per terrorisme a les seves llistes, els altres s’obstinen a parlar de la sequera i de la gestió que n’ha fet la CHE a Catalunya i del sempitern problema de les rodalies ferroviàries. No vull pas menystenir la importància d’aquests assumptes en la qualitat de vida del conjunt dels catalans, però em sembla que els i les candidates de torn s’avenen a tractar-ho perquè no tenen cap responsabilitat en la seva gestió i poden culpar els adversaris de la seva insuficiència. Parlar de la creixent sensació d’inseguretat que tenen molts veïns i veïnes, de la brutícia i l’incivisme als carrers, del sistema de recollida de les escombraries, de la mobilitat i del transport públic a les ciutats i pobles, del seu desenvolupament urbanístic adequat i tota aquella classe de situacions amb què conviuen cada dia els seus ciutadans és sovint desqualificat com a populista i com una manera d’aplanar el discurs a la ultradreta. Em sembla un error colossal que difícilment propiciarà un increment de la participació ciutadana, que, en cas de ser baixa, farà que aquestes forces extremes irrompin als ajuntaments.

Lògicament, jo no soc ningú ni tinc cap autoritat per adreçar-me als spin-doctors de torn, però em sembla que cada oportunitat que perdem de parlar de projectes concrets i de maneres de dur-los a terme al nostre municipi afebleix les bases en què se sustenta la democràcia. Clar que, si només es tracta de guanyar, la resta no importa gens.