Gaza

L’horror que ens arriba d’Israel és indescriptible. Ja hem esgotat les paraules per definir-lo i, quan deixen de ser útils per explicar-nos els uns als altres, el seu lloc l’ocupen actes i fets irreparables. Quan dos contrincants deixen de reconèixer la condició humana del seu rival, és que el nivell de baixesa no pot descendir més i, llavors, tot és possible. Avui a Gaza tot ho és, menys l’esperança. Els integristes de Hamas han ultrapassat un llindar que Israel no pot obviar. Des d’aquest punt de vista, crec que tenen raó els que comparen el que va passar el dissabte passat amb l’11-S nord-americà, i el més trist és que, malgrat que pensin (si és que ho pensen) que la seva reacció va ser un terrible error, no es veuen amb cor de dir-los-ho i encara menys d’imposar-los una resposta més continguda que la que estan preparant. Així doncs, Hamas (i Gaza) serà arrasat sense cap mena de mirament i sense gran oposició per part de la comunitat internacional. Més enllà d’algunes notes de premsa (només caldria!), la realitat és que fins i tot la comunitat musulmana s’ho pensarà molt abans d’intervenir en el conflicte, ara i després que el Tsahal hi entri a sang i foc. En aquest sentit, el que passi als habitants de Gaza no preocupa ningú. De fet, no crec que el que ha passat històricament als palestins hagi preocupat de veritat mai a ningú. Ni tan sols als seus dirigents. Un conflicte, i menys un de naturalesa territorial com aquest, no pot estiregassar-se en el temps d’aquesta manera sense que deixi seqüeles greus entre els concernits. Israel, que va ser en els seus orígens el somni democràtic i progressista de construir una nova societat més justa i igualitària, ha perdut pel camí la seva ànima, l’empatia per l’adversari i tota la capacitat per conviure-hi. El conflicte els ha destruït com a democràcia i molt probablement com a poble. Els dirigents àrabs han emprat la causa palestina sempre en benefici propi i en l’actual context d’inestabilitat democràtica a nivell global han aconseguit destruir la seva causa, fent-la incòmoda per a tothom. Si gegants com Rabin i Arafat no van aconseguir trencar la dinàmica de la història, difícilment ho faran xitxarel·los com Netanyahu i Haniyeh. Quina pena!