Si revertejo

The Alcàsser Murders, de Netflix, és un documental magnífic. Informa amb elegància d’una monstruositat. Sense demagògia. Sense fer trampa. No dóna lliçons, però acabes de veure els cinc capítols i et queda molt clar que mentre es feia el judici per l’assassinat de les tres nenes, quasi tot Espanya creia que el que passava a l’Audiència de València era un frau i la veritat només s’explicava en un programa de televisió en el qual, després de parlar de la tragèdia, un senyor feina sonar una campana amb el penis. Jo feia informació de tribunals per a aquest diari l’any 1997, quan se celebraven aquells judicis (el de l’Audiència i el de la tele), i també el 1992, quan es van produir aquells crims horribles, i en aquell moment ni jo ni ningú no érem conscients de fins a quin punt estàvem vivint una barbaritat mediàtica (avui tots solem dir que sí, que n’érem, però mentim: a misses dites tots creiem que el que ha passat ja sabíem que passaria, però no en teníem ni idea). En aquell mateix 1997 es va produir una altra salvatjada. Ana Orantes va explicar a la tele que el seu home la pegava i quan va tornar a casa aquell animal la va cremar viva. Des de llavors, els jutges condemnen els mitjans de comunicació que identifiquen menors; s’ha aprovat la llei de Violència de Gènere; el feminisme s’ha empoderat; #Me Too ha denunciat abusos sexuals a tot el món... Quan veus els marías i els revertes i els espades de torn que denuncien la tirania de la correcció política, sents compassió de fins a quin punt es pot viure en un univers paral·lel i no adonar-te’n. Javier Marías, en concret, és una commovedora prova de com una persona intel·ligent pot dir les mateixes tonteries que un tonto. (Això és el que fem gairebé tots i gairebé sempre, sigui dit de passada, quan parlem de política: dir les mateixes tonteries que un tonto.) Són la mena de persones que et diuen aquell altre tòpic que diu que avui no agrada Machado perquè la gent no llegeix. En temps de Machado sí, que no llegia. La meitat de la població –pràcticament totes les dones–ni tan sols podien aprendre’n perquè no se les deixava anar a l’escola. Inicio aquests articles setmanals amb la voluntat de parlar d’aquest univers. Si veieu que revertejo, aviseu-me.