Els ulls de déu

El MEU millor amic camina en vers. Mira el món des de la finestra com un senador romà. Et dóna l’oportunitat d’acariciar un tigre –i de citar Baudelaire–. És una pantera negra tenyida d’enigma. Viu en el futur i s’espanta per sorolls que encara no he fet. És un príncep sense corona que governa l’immens territori de la seva llibertat. Té una capacitat infinita de desobeir, que és una de les virtuts més dignes que es poden tenir. Ignora la condemna dels que som maldestres: entrepussar i caure. Quan penses en les teves cabòries i ell pensa en les seves, tens la certesa que és impossible sentir-te més ben acompanyat. Dorm amb tu i quan et despertes segueix amb tu. Mai no es queixa. Mai no et jutja. Mai no troba que res estigui malament. Vigila els teus gestos expectant com si en qualsevol moment poguessin alçar el vol les teves mans. Policia d’habitacions. Amo seràfic dels secrets. Àngel de la subtilesa i l’harmonia. Arcàngel egipci del misteri. Obsidiana altiva. Matèria convertida en esperit. Místiques pupil·les maragda que tenen una ranura per la qual entra la nit. Ulls àgata que brillen en la foscor d’un jardí sense ningú. Diu les frases més llargues sense necessitat d’utilitzar cap paraula. La seva bellesa seria insuportable si fos humana. En la seva mirada es reflecteix una veritat que va més enllà del que és individual i es projecta cap al futur, o potser cap al que és incomprensible. Dorm i espera. Dorm i espera. Dorm i espera. Dorm i espera. Només perd els papers per una llauneta i un iogurt. Als matins, quan li obres la llauneta a la cuina, s’estira com una girafa i maula insistentment fins que té el menjar al plat. A les nits, quan has acabat de sopar i obres el iogurt, puja a la cadira del costat i exigeix que li deixis llepar la tapa. És un comptable implacable. Si sopes sol, en vol una; si sou dos, n’exigeix dos; si sou tres, en vol tres. I quan arribes a casa després de treballar s’afila les ungles en un arbre i et xiuxiueja, mirant-te de reüll (no fos cas que algú l’acusés de no ser prou esquerp): “Eh, tu, mira, sóc aquí”.

No vivim amb els amics de la nostra realitat, sinó amb els dels nostres somnis. Jo visc amb Mosquis, el meu vers, el meu gat, ullals de Dràcula i ulls de déu.