Mossèn Marchena

Per situar-nos: el Codi Penal preveu penes d’entre 12 i 15 anys per violar un nen. Pensa el Suprem que Junqueras és igual de dolent que un pederasta? No; pensa que és una bona persona, digui el que digui la sentència.

Més context: els autors del 23-F van ser condemnats a una mitjana de 2,5 anys de presó i els de l’1-O, a una mitjana d’11 anys. Pensa el Susprem que els Jordis són pitjors que colpistes amb tancs i fusells? No; pensa que són bones persones, digui el que digui la sentència.

Més context, ara dels últims dies: Marlaska amenaça els autors dels disturbis amb 6 anys de presó, la meitat que Junqueras. Pensa que Junqueras és el doble de violent? No; pensa que és incapaç de matar una mosca.

Tothom sap que la gravíssima crisi territorial té una solució senzillíssima –i justíssima–: celebrar un referèndum pactat i respectar-ne el resultat, sigui quin sigui. Quan dic tothom vull dir també el Suprem, Marlaska, Iceta, Arrimadas, Rajoy, Abascal, CaixaBank, Banc de Sabadell, Boadella, Borrell, el rei Borbó, el seu pare caçador d’elefants i la cabra de la legió –amb perdó de la cabra de la legió–.

–Beeeeeeeee.

–Ja ho sé, cabra. Ja t’he demanat perdó per posar-te al costat d’aquesta gent. Jo també penso que això ho sap un nen de 3 anys, però hi ha un problema de marc mental que arrenca d’el imperio donde no se pone el sol i que Unamuno, l’any 1907, en una carta dirigida a Azorín, va descriure amb aquestes paraules: “Merecemos perder Cataluña. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera).” La unitat d’Espanya no és una qüestió legal o ideològica. És una qüestió religiosa. Mística. El Suprem no ha dictat sentència. L’ha oficiat amb devoció –i amb un llenguatge antic i ridícul–. Algun dia, a Espanya, algú s’adonarà que hi pot haver unitat sagrada o democràcia, però no les dues coses alhora. Aquest algú no serà Pedro Sánchez, que dilluns passat va dir des de la Moncloa: “Esta sentencia pone fin al conflicto.”

–Beeeeeee.

–Sí, cabra, he pensat el mateix. Que Santa Llúcia li conservi la vista.