"Hasta los cojones"

– Cada vegada que et poses amb algú li donen un premi. Critiques Javier Cercas i Manuel Vilas i s’emporten el Planeta; critiques Anna Caballé i guanya el Nacional d’Història. Critica’m a mi, home! M’anirien bé 601.000 euros!

– A mi també! Però mira: tots sabem que el Planeta és un premi comercial que es concedeix per encàrrec, però crec que Cercas, amb Terra Alta, ha fet per primera vegada una novel·la de veritat.

– Bla, bla, bla... Els critiques perquè són unionistes furibunds.

– T’equivoques. Cercas és un narrador magnífic, sempre ho he dit. Em dol que simuli que fa novel·les per colar una ridiculització de la memòria històrica que em sembla indecent. I Vilas és un dels millors poetes espanyols actuals. A mi m’emociona, però després del llegir-lo em deixa un regust a trampa. La seva ultraexitosa novel·la Ordesa és original i atrevida, però també autocompassiva i adolescent. És un gran llibre, i amb els grans llibres s’ha de poder discutir.

– Una altra vegada bla, bla, bla. Et molesten els seus atacs a l’independentisme, però el que t’hauria de preocupar és Vox. A Espanya hi ha 3.600.000 franquistes. Tu mateix.

– Vox és el fruit del silenci dels cercas i els vilas i els mendozas, dels seus acudits penosos sobre Catalunya, del seu mirar cap a una altra banda mentre els jutges empresonen per posar urnes i els polítics blanquegen el feixisme. L’últim polític que ha dit una cosa honesta és Estanislao Figueras, primer president de la Primera República espanyola, que el 1873 va soltar als seus companys del Consell de Ministres: “Señores, voy a serles franco: estoy hasta los cojones de todos nosotros.”

– Doncs mira què llegeixo al diari: “Frente a Otegi, Santi Abascal es Thomas Jefferson. No hay nada más de derechas ni sectario que el independentismo.”

– Quina rucada! Això només ho pot dir un ruc. ¿Deu saber aquest ruc que Jefferson va ser precisament el redactor de la independència del seu país i va quebrantar les lleis del rei d’Anglaterra, que era el seu rei?

– T’equivoques. No és cap ruc. És Fernando Savater.

– Bon altre. ¡Quantes persones intel·ligents diuen les mateixes tonteries que un tonto!