La culpa és d'Allende

Parlàvem la setmana passada de la impressionant performance feminista Un violador en el camino, que vam veure dimecres passat a Lleida. L’himne arriba a la medul·la quan explica que l’agressor sempre diu que l’han agredit. Que s’exculpa culpant la víctima. “Y la culpa no era mía, ni dónde estaba, ni cómo vestía. El violador eres tú”. “Son los pacos [policies]. Los jueces. El estado. El presidente. El violador eres tú”. “El estado opresor es un macho violador. El violador eres tú”. “El patriarcado es un juez que nos juzga por nacer, y nuestro castigo es la violencia que no ves. El violador eres tú”. Tots els opressors coincideixen a robar el llenguatge a la víctima. Són lladres de paraules. S’exculpen culpant. La culpa és de la violada perquè portava minifaldilla. La culpa és de la maltractada perquè la truita estava poc feta. Pinochet va ser culpa d’Allende. El Ku Klux Klan va ser culpa de Rosa Parks. La Guerra va ser culpa de la República. El feixisme és culpa de l’independentisme. Els jutges i els polítics que violen la Constitució s’autoproclamen constitucionalistes. L’Estat fa un cop d’Estat i empresona les víctimes acusant-les de colpistes. Quedem-nos en les dos últimes frases. Semblen jocs de paraules, però no ho són. Els jutges del Tribunal Constitucional van fer un cop d’Estat quan es van carregar l’Estatut perquè van violar els dos pilars fonamentals del pacte territorial del 78. El legislador va voler evitar que passés com l’any 31, quan l’Estatut es va redactar abans que la Constitució de la República, i va establir un doble mecanisme per evitar-ho: havia de ser aprovat alhora pel Parlament i el Congrés, d’una banda; i havia de ser refrendat pels catalans en referèndum, de l’altra. La primera condició (el pacte entre parlaments) era una garantia per a l’Estat; la segona (el referèndum) ho era per als catalans. Totes dos van saltar pels aires l’any 2010, quan van tombar un Estatut que reunia tots els requisits legals (90% del Parlament!), la qual cosa, sigui dit de passada, deixa en pilota picada tot l’argumentari unionista. L’actual Estatut no l’ha votat ningú. Zero persones. Des de fa 9 anys, Espanya té amb Catalunya una relació no consentida, i això tampoc no és un joc de paraules. És literalment no consentida.

El violador ets tu, Tribunal Constitucional.