Bomba atòmica

Quan et proposen un repte científic, t’hi llances de cap; les preguntes sobre què se’n farà només te les planteges quan has aconseguit l’èxit tècnic. D’aquesta manera van anar les coses amb la bomba atòmica.

Això explicava Oppenheimer, i a mi em fa pensar en el romanticisme (sóc així). Els totalitarismes vénen dels romàntics, diuen. Sí, com tots els ismes del segle XX. O hi ha alguna ideologia que sorgeixi de forma natural, com les patates? El romanticisme és irracional i no se’n pot fer política, diuen. Sí, perquè el cientifisme no ha produït monstruositats amb els plans quinquennals de Stalin. Però resulta que Mozart, amb el Rèquiem, va descriure l’infern que tots portem a l’ànima com ningú ho havia fet des de Dante. Va morir martiritzat per la culpa perquè el pare el responsabilitzava de la mort de la mare, i va fer cap a un paradís on li han explicat que no és culpable de res i que la seva música consola milions de persones turmentades pel penediment. En aquest moment estel·lar de la humanitat, que diria Zweig, comença el romanticisme. Després Beethoven crea la Cinquena Simfonia i Napoleó envaeix Viena. No l’envaeix per Beethoven, com faríem naltros quan sentim Schönberg; l’envaeix perquè Napoleó és Napoleó. Però és derrotat i Beethoven, eufòric, crea primer la Novena Simfonia i penetra després, amb les últimes sonates, en la frontera insondable que separa la vida de la mort. En aquest moment sembla endinsar-se allà on l’ésser humà no pot arribar. Això és romanticisme. Que el nazisme s’apropiés dels Germans Grimm no t’ha d’impedir contar La Blancaneu als teus fills. El totalitarisme perverteix el llegat romàntic transformant les paraules en arsènic, que és el que passa quan per afrontar una emergència sanitària poses a parlar militars. Però tenim com defensar-nos-en perquè la sintaxi és moral.

Et tradueixo el que dic, Manuel Marchena, perquè estic pensant en tu: els presos polítics que heu condemnat són innocents perquè van aplicar un programa electoral amb majoria absoluta, i la violència no violenta no existeix, i les rebel·lions es fan amb tancs.

La culpa és del president Truman, no d’Oppenheimer. Dels totalitarismes, no dels Germans Grimm.