Són sis milions

Hi ha dos grans aïllaments en la història de la literatura. Montaigne i Dickinson. Montaigne es va aïllar del seu segle per parlar-nos a naltros. És igual quan llegeixis això. És vàlid avui i ho serà d’aquí a mil anys. Va inventar l’assaig i és encara el millor assagista de tots els temps. Pascal va advertir del projecte imbècil de pintar-se un mateix perquè sabia que no tothom és Montaigne. Molts romàntics i Paulo Coelho han deixat clar que tenia raó. També quan deia que “totes les coses dolentes vénen de no saber estar a gust a casa”. Montaigne hi estava de primera, al seu castell, i quan llegim el que hi va escriure fa cinc segles ens sembla que ho ha fet aquest matí.

Dickinson es va aïllar per parlar amb ella mateixa, però tot el que va escriure ens conta la nostra vida. També és igual quan llegeixis això. La seva biografia es resumeix en una paraula: presó. Va ser presonera d’ella mateixa, pagant vés a saber quines culpes. Va morir a la meva edat (56 anys) i la seva germana va descobrir un tresor de milers de cartes que no havien anat enlloc i que contenien uns objectes estranys en forma de miniatures que van resultar ser poemes d’una insuportable lucidesa. Una mar que et submergeix en una altra, i aquesta en una altra, i aquesta en una altra, sense veure mai la terra, eternament. De solitària, de rara, de malalta, de torturada, va passar a ser una de les poetes més importants de la literatura universal per artefactes com aquest:

No és la revelació, el que ens espera; tan sols els nostres ulls, deshabitats.

Però aquests aïllaments van ser voluntaris, Pedro Sánchez, no com els dels sis milions de nens que vau tancar a casa durant sis eternes setmanes, a diferència dels 40 milions d’espanyols restants. Jo estic a favor del confinament, però estic en contra de l’estupidesa, i més encara de la infàmia. Sortir amb una criatura mantenint la distància de seguretat té el mateix risc de contagi que fer-ho per anar a comprar tabac. Vau tancar 42 dies els nens com si no tinguessin drets i fossin només un afegit dels adults, una mica per sota dels gossos, que van sortir dos cops cada dia. Una barbàrie contra la infantesa per la qual espero que hàgiu de respondre davant de la història i davant dels tribunals.