La gran mentida

Necessitem molt poc per cabrejar-nos i molt poc per ser feliços, deia més o menys Pascal. Més menys que més, però el sentit de la seva frase era aquest, més més que menys. Quan vaig sol al cotxe m’agrada que l’atzar em regali música. Poso Radio Clásica i Catalunya Música i deixo la que més m’interessa –o les trec si no m’agraden–. Avui m’interessaven les dos músiques i no les coneixia, i he saltat constantment d’una emissora a l’altra per saber què sonava. En els dos casos he agafat el locutor parlant dels intèrprets quan ja havia dit l’obra. He arribat a casa molt cabrejat, però la nostra gata Motor m’ha pujat a la falda mentre escric aquest article i m’ha fet feliç.

També me n’ha fet una altra cosa: després de clamar al desert durant anys, la realitat m’ha donat la raó en una de les meves obsessions: la gran mentida que ens han colat durant 4 dècades jutges, fiscals, catedràtics de dret constitucional, polítics i mitjans sobre la impunitat del rei caçador d’elefants. Això sí que ha estat una conspiració. Riu-te’n tu del terraplanisme de Bunbury, Bosé, Cañizares i el diable patriota de Fernández Díaz. Ho he dit moltes vegades i ho repeteixo: l’article 56.3 de la Constitució diu que el rei és inviolable pels seus actes refrendats, i l’article 64 (m’ho sé de memòria) diu que els ha de refrendar el president del Govern, que en serà el responsable. En cap moment diu que sigui inviolable pels seus actes privats (hem de creure que el cobrament de 100 milions per l’AVE de la Meca no és un acte refrendat per Rajoy o Sánchez).

Això vol dir que el Tribunal Constitucional menteix? Això vol dir que el Tribunal Constitucional menteix. Sé perfectament que si la Fiscalia del Suprem investiga el caçador d’elefants és perquè és un presumpte lladre cada vegada menys presumpte i a aquestes altures això ja ho sap tothom, inclosos el seu fill, el Tribunal Constitucional i la cabra de la legió, amb perdó de la cabra de la legió. També sé que vol investigar-lo a Espanya per exculpar-lo i evitar que el jutgi Suïssa. De manera que la meva petita vanitat està satisfeta, però sense tirar coets.

A diferència de la reina d’Anglaterra, Aída Nízar, l’anterior rector de la UdL, l’anterior alcalde de Lleida i Déu, jo mai he parlat de mi mateix en tercera persona. Però Motor segueix a la meva falda i estic pletòric.