Valle-Inclán a la presó

–És normal que no sapiguem què fer amb les mascaretes. Els epidemiòlegs diuen que ens les hem de posar, però Miguel Bosé diu que no.

–Molt graciós. Veig que tornes a tenir necessitat de desfogar-te. Hi ha psicoanalistes que ofereixen teràpies professionals.

–Massa cares. Molt millor parlar amb tu. És el que faig quan necessito un reforç anímic perquè no en tinc prou amb Motor, la meva gata. Els gats no van ser domesticats a l’antic Egipte perquè eliminessin les rates que es menjaven el blat emmagatzemat a les sitges, sinó per tenir-los com a companys psíquics. La seva sola presència comporta benestar, sobretot si se’t posen a la falda.

–És molt interessant, això que dius.

–Ho diu Burroughs al seu llibre The Cat Inside.

–Molt millor els gats que el futbol, que alguns creuen que també cura.

–Per descomptat. Sóc fanàtic del Barça, però sé que el futbol és una rucada. Envejo la meva filla, que l’altre dia, quan semblava que Messi marxava, va preguntar si ara el 10 el portaria Neymar. O Borges, que va anar a un partit i al descans va tornar a casa perquè no sabia que hi havia una segona part.

–El meu consell, si no en tens prou amb la gata, és que et prenguis un Valium. La ironia és perillosa perquè a vegades s’entén de forma literal. Tampoc serveix per al desfogament la contundència. I ara ve la teva anada d’olla contundent...

–Meva no. De Valle-Inclán, que deia això dels borbons: “Cabrón el tatarabuelo./ Un canalla el bisabuelo./ Puta y reputa la abuela./ El padre, chulo y pardela./ El hijo más listo, lelo./ ¡Pistonuda parentela/ la de nuestro reyezuelo!” M’ho va passar un amic i des de llavors m’imagino Valle a la presó. I això que no va conèixer l’emèrit!

–És probable, sí. Per cert, allò de Miguel Bosé no ho dius tu. Ho diu...

–...un tuit de no recordo qui. I és aplicable als jutges.

–Als jutges?

–L’altre dia Madrid va ordenar que no es fumés a les terrasses i un jutge ho va anul·lar dient que no hi havia risc de contagi. Què sabrà ell! Segons quin jutge t’agafa, millor que t’agafi un tren. Ho he après de l’estimat Francesc Sapena, que ens ensenya a fer compatibles la intel·ligència i la dignitat.