Beethoven i Marchena

Shakespeare deia que els covards moren diverses vegades abans de morir. John Eliot Gardiner morirà per primera vegada el dia que mori. Mai no he vist una persona més valenta dirigint una orquestra. TV3 i el Palau de la Música acaben de penjar la seva impressionant Novena de Beethoven. L’orquestra és petita (12 primers violins i 10 segons), però la interpretació és brutal. Per què? Per una primorosa direcció. Una orquestra petita que fa tutti afinats i ataca com un bloc els forte subito projecta més so que una de gran que no ho faci. Amb aquestes armes construeix Gardiner un inoblidable cant a l’alegria entès com a metàfora de la llibertat que va ser clamorosament aplaudit el dia de l’estrena de la Novena al teatre de la Cort Imperial de Viena, el 7 de maig del 1824, per uns patricis que potser s’adonaven que el que aplaudien anava contra ells, però no podien resistir-se a aquella embriaguesa. L’alegria de Beethoven és filla de l’Elisi. Heroica. Conquerida.

No és com la de Mozart, etèria com la de l’Arcàdia o el Jardí de l’Edèn. El que fem a la vida té el seu eco a l’eternitat. La Carme, la Dolors, el Jordi, l’altre Jordi, l’altre Jordi, l’Oriol, el Raül, el Josep i el Quim viuran l’alegria que és filla de l’Elisi. L’Emília i el Pere Rovira expliquen d’una manera commovedora la infàmia que pateixen aquestes nou persones innocents en el single i el videoclip Nadala, ja disponible a Spotify i YouTube. “Desconec les angúnies del pres/ apartat de la vida injustament;/ i el ganivet que esmola el pensament,/ mentre passa les hores sense res”, escriu el pare i canta la filla; i parlen de “l’home que dicta les sentències” i “va a la missa del gall amb els seus fills,/ sentint-se recte, lliure de perills;/ convençut que el bon Déu té preferències.// És al temple dels justos i del bé,/ a punt de rebre l’hòstia consagrada;/ però el nen que va néixer en el portal// fuig de l’àcida i fosca bafarada/ i escolta un Parenostre presoner/ per deslliurar a qui el resa del seu mal”. Nou Parenostres presoners de dos dones i set homes valents que moriran per primera vegada el dia que morin. No crec que es pugui dir això de tu, Marchena. Tu que els has tornat a tancar perquè es neguen a pensar com tu. Que l’hòstia consagrada de la missa del gall us aprofiti. A tu i al teu nacionalisme fanàtic.