El 23-F i el sogre
Quan em pregunto pel paper que el Rei Fugat va tenir en el 23-F, se’m planteja un dilema: faig cas a Santos Juliá o en faig al meu sogre? No crec que tardi ni una mil·lèssima de segon a fer-ne al meu sogre. Santos Juliá em diu el que m’han dit els telediaris durant quatre dècades: que el cop d’estat es va acabar quan el rei va sortir a la tele defensant la democràcia. El meu sogre em diu que el general Armada, mentor i gran amic del monarca, tenia un poder immens el 1980 com a governador militar de Lleida perquè controlava milers de soldats de Gardeny, Manresa, Castellciutat i Talarn. El 22 d’octubre de 1980, ara ha fet 40 anys, Armada va celebrar el famosíssim dinar amb Joan Reventós, Enrique Múgica i Antoni Siurana a casa de l’exalcalde de Lleida. En aquella trobada no s’hi va parlar d’Adolfo Suárez; només s’hi va parlar de mules, segons una gloriosa exclusiva d’aquest diari. Quatre mesos després hi va haver el cop d’Estat. Armada va ser condemnat a 30 anys i només en va complir 7 perquè Felipe González el va indultar. El meu sogre coneix bé els militars. Va ser ordenanza d’un coronel que un dia tenia els partes de la batalla de Seròs al seu despatx. “Esto ocurrió al lado de mi pueblo”, va dir el sogre. El coronel li va fer explicar tots els detalls: que hi havia una companyia de rojos a Maials i una de sublevats a Fraga, i el pont de la Granja d’Escarp avui era republicà i demà falangista, i segons qui hi havia s’havia de saludar amb un ¡Salud camarada! o un ¡Arriba España!, i si t’equivocaves et passava el que et pots imaginar... Un dia el coronel va caure amb un cavall i tothom es va interessar pel militar. El meu sogre es va interessar per ell i per l’animal. “Eres el único que ha pensado en el caballo”, el va elogiar el coronel. “Era bon home?”, pregunto al sogre. “Era un pirata”. Una colla de pirates ens han enganyat durant 40 anys sobre el 23-F, i el més gran de tots va necessitar ¡7 hores! per posar-se l’uniforme de capità general dels exèrcits i sortir a la tele... ¡a la 1.20 h de la matinada! El cop d’estat no el va frustrar ell; el va frustrar Tejero en no acceptar que hi hagués ministres socialistes i comunistes en el govern que havia de presidir Armada. Creure que el va evitar el Gran Pirata Fugat, com deia Santos Juliá, és creure en el Ratoncito Pérez i els Reis Mags.