Els dies blaus de Machado
La setmana passada defensava Almudena Grandes dels atacs de Vargas Llosa en una polèmica sobre Galdós, de qui aquest 2020 sense abraçades que hem deixat enrere es van complir cent anys de la mort. Una vegada deixat clar en quin bàndol estem, analitzem què diu Grandes. Parla així de les guerres carlines: “En las regiones más ricas de España, el País Vasco, Navarra, Cataluña, la vieja aristocracia y la pujante burguesía que no tienen nada que ganar con los planes modernizadores de los gobiernos liberales de Madrid levantan ejércitos bajo la bandera de Dios.” I conclou: “Los lectores de Galdós (…) sabemos por qué el independentismo catalán suprime el siglo XIX en un relato que insiste machaconamente en el XVIII, como si este estuviera más cerca que aquel.”
Ah collons.
Els progres espanyols creuen que ser d’esquerres és –només– reivindicar Galdós i Machado. La paraula clau és l’adverbi. En comptes de separar, com els clàssics, les armes de les lletres, saben que les armes són les lletres. Que la història no s’aprèn: s’altera. Que és –només– un eufemisme. Una altra vegada la paraula clau entre guionets. La decadència comença quan al servilisme se li diu lleialtat; a la conspiració, intel·ligència; a la reflexió, covardia. El diccionari com a cavall de Troia de la ideologia. La salut de la societat es diagnostica auscultant paraules. Una amiga em recomana el documental Machado: los días azules. Són molt importants les dos últimes coses que s’hi expliquen. La penúltima: que Pau Casals va promoure una subscripció popular per finançar la tomba de Machado; quan s’hi van traslladar les restes, el músic no hi va anar per no acaparar l’atenció; ho va fer després i va tocar-hi, tot sol, El cant dels ocells. I l’última: que l’any 2019 el govern espanyol va fer la primera visita a la tomba en 82 anys (42 de democràcia, 22 de socialisme) i va dipositar-hi una corona de flors que obviava els colors republicans. Una d’aquestes dos escenes és un exemple de dignitat. Només una. Per qualificar l’altra serveixen tots els antònims d’aquesta paraula.
Feliç puntada al 2020 i forta abraçada a les persones que tenen bondat.
