Però tu no ets a la presó

La gran urgència política és ressuscitar el llenguatge. Les paraules poden usar-se bé o malament, i això genera un cercle viciós. Orwell: “Un home pot donar-se a la beguda perquè es considera un fracassat, i fracassar encara més perquè s’ha donat a la beguda. El mateix passa amb la llengua. Es torna lletja i inexacta perquè els nostres pensaments freguen l’estupidesa, i la deixadesa del nostre llenguatge ens fa caure en pensaments estúpids.” Ramón Andrés, una de les persones més sàvies d’aquest país, em va alegrar la tardor amb Los árboles que nos quedan (Hiperión, 2020), un poemari impressionant (els llibres “son perros, nos siguen, levantan la pieza,/ la cobran. Lo abatido, nosotros”; les vaques “siempre destilan aquel calor que pagarías/ por tenerlo a la hora de la muerte”), i m’alegra l’hivern amb Filosofía y consuelo de la música (Acantilado, 2020), un assaig que en mil pàgines no té ni una frase (què dic frase: ni una paraula!) que sigui palla. Al profundíssim Andrés, dos polítics buits com Rufián i Iceta no només el guanyarien en un debat. El ridiculitzarien. Els sofistes ja ens van enseyar que qui domina l’art de manipular les paraules pot fer que la gent pensi el que ell vulgui. Cada expressió prefabricada que acceptem ens anestesia un tros de cervell. El Leviatan de Hobbes concedeix al sobirà el poder d’alterar el significat de les paraules per controlar el debat social. Una altra vegada Orwell: “El propòsit de la novallengua no era només proporcionar un mitjà d’expressió als devots del Socang [la ideologia dominant en la distopia orwelliana], sinó que fos imposible una altra manera de pensar. La intenció era que quan s’adoptés la novallengua i s’hagués oblidat la vellallengua, qualsevol pensament herètic fos inconcebible.” Així ens arriba el canditat del PSC i dels grans mitjans a les eleccions catalanes: com un home que se suposa que ha fet una gestió de la pandèmia modèlica, sense que tingui la més mínima importància que Espanya hagi batut tots els rècords de morts i de confinaments, ja veus tu quina rucada. “La tardor del 2017 a Catalunya ens vam equivocar tots”, ha dit en entrevistes. Potser sí, però tu no ets a la presó ni a l’exili, Salvador.