Jo soc Àlex Oró

Un grup de professors de periodisme va convidar Ben Bradlee, el mític director del Post que va coordinar l’equip d’investigació del cas Watergate (Bob Woodward i Carl Bernstein), i li va preguntar què faria per formar millor els periodistes del futur. Bradlee va dir: “Feu-los llegir tot Shakespeare.” Eliot deia que la màxima amplitud de l’experiència humana la dona Shakespeare, i la màxima altura de l’esperit humà la dona Dante.

Tots els lectors viatgem al més enllà dos vegades: una amb Dante i l’altra amb la mort. Aquest 2021 que es compleixen 700 anys de la mort de l’escriptor florentí estic recorrent l’Infern, el Purgatori i el Paradís de la mà de l’esplèndida traducció que José María Micó va publicar del que probablement és el millor poema de tots els temps (Comedia, Acantilado, 2019). Aquesta nit he somiat que Dante es desperta perdut en una selva fosca. No sap com ha fet cap allà. Després d’una nit vagant, atemorit i somnolent, arriba als peus d’un turó il·luminat pels primers rajos de sol.

Comença a pujar-lo esperançat, però s’interposen en el seu camí Manuel Marchena, el lladre caçador d’elefants i Pablo Hasél. Esfereït, fa marxa enrere i troba miraculosament la mà de Virgili, que el rescata i el condueix pel món gore de l’Infern, on presencia escenes –òbviament– dantesques.

En un moment donat, camí del Purgatori, un avantpassat de Dante li fa una mirada plena d’odi amb la qual li retreu que ni ell ni ningú de la seva família han venjat una humiliació que va patir en vida. Això no passa en el meu somni; passa a la Divina Comèdia i és un moment transcendent del poema en què Dante s’adona que la venjança és un error i l’opció correcta és l’aplicació d’una justícia que avui sabem que ha d’impartir l’estat.

He pensat en aquest moment en el meu somni i he preguntat a dos dels tres éssers que esfereixen Dante (al lladre caçador d’elefants l’he deixat per ruc) si són conscients de les conseqüències de renunciar a la justícia i aplicar la venjança. I tu preguntaràs: a Hasél també? No el defenses? Defenso que no hauria de ser a la presó per una cançó i defenso la llibertat d’expressió, però no a ell. A un home que pega a periodistes perquè no diuen que és un heroi no se’l pot defensar.