Em té molt acollonit

¿Quin país ha permès que el seu cap d’Estat prometés fidelitat a la Constitució i es passés 40 anys vulnerant-la amb la complicitat unànime de jutges, fiscals, polítics i periodistes? Aquí algunes pistes: no és Veneçuela, tampoc Corea del Nord, tampoc el teocràtic Marroc. Em té molt acollonit que la Gran Mentida de la inviolabilitat del caçador d’elefants fugat continuï colant quatre dècades després. La Constitució no diu que seria inviolable encara que fos un assassí. Com ha de dir això la Constitució d’un estat democràtic! Només insinuar-ho és un insult a la intel·ligència, però aquest insult porta 40 anys vigent. La Constitució diu que és inviolable pels actes refrendats pel govern, no pels privats. La armadura del rey, d’Ana Pardo de Vera, Eider Hurtado i Albert Calatrava (Roca Editorial, 2021.), és un llibre admirable que descriu en què han consistit aquests actes privats. Comptes offshore, targetes black, xantatges, comissions i un munt de vexacions a dones que ens venien com a trapelleries d’un campechano i avui, en temps de #MeToo, provoquen un inenarrable fàstic. Però fins i tot aquest llibre magnífic, un treball periodístic de primeríssima categoria, es creu la Gran Trola i fa referència a la inviolabilitat del caçador fugat. Mentida! La Constitució diu que és inviolable pels actes refrendats pel govern (i llavors els responsables són el president i/o el ministre de torn), però no per cobrar comissions milionàries per l’AVE de la Meca, que se suposa que no és un acte refrendat pel govern. O sí. Si ho és, ja tarden Mariano Rajoy i Pedro Sánchez a asseure’s a la banqueta dels acusats; si no ho és, ja tarda el caçador fugat. Que catedràtics de Dret Constitucional hagin legitimat aquesta Gran Mentida és una infàmia que ens retratarà als llibres d’història. Les veritats que el món censura són les que ensenyen les seves vergonyes, i la vergonya aliena té una bona dosi de vergonya pròpia. Soc periodista i he participat per omissió d’aquesta ignomínia, i he votat partits que l’han legitimat, i he estat lector fidel de diaris que l’han promogut, i he callat al costat dels catedràtics de Dret Constitucional, i aquesta covardia pròpia i aliena em té molt, però que molt, acollonit i avergonyit.