Compadeix-los

Si hi ha un substitut de l’amor és el record. Tot el que no recordes és també inoblidable. Tornarà. Quan menys t’ho esperis tornarà. És importat que just en aquell moment estiguis a punt. Compra una llibreta amb fulls blancs. Serà com si compressis un petit terreny. Estigues atent. Els morts són tímids. Les seves aparicions no són mai aparatoses. Una olor. Una inflexió de la veu. Una manera de caminar. Recorda’ls. Torna’ls a passar pel cor. Aquesta és la millor manera de no perdre el temps perquè no el perds: el guanyes als braços de la felicitat recuperada. Dedicar esforços a la memòria és un immillorable projecte de futur. El govern i els jutges et diuen que els crims del franquisme no es poden jutjar. Que és impossible perquè el dret penal no es pot aplicar de manera retroactiva i bla, bla, bla. Menteixen. Et diuen que no et queixis. Que pitjor serien l’extrema dreta i els jutges franquistes. Et fan xantatge, que és l’última cosa que farien una dama o un cavaller. Però tu el que veus és dreta extrema que veta Almudena Grandes com a filla predilecta de Madrid perquè abans que escriptora era roja, i jutges franquistes que avalen el nom de Millán Astray per a un carrer d’aquesta ciutat perquè no està clar (ehem, ehem) que fos feixista. Tenim polítics i jutges miserables. Compadeix-los. Tot el dia han de fer veure que riuen, i han de dir coses políticament correctes, i han de simular que pensen el contrari del que pensen. Tenen poder sobre tu a canvi de renunciar a la dignitat i a la vida, que és justament el que tens tu. Deixa’ls estar. Són uns pesats. Et roben la soledat sense donar-te companyia. El nostre repte és ser humans. Encara humans. Ens preocupa massa el que no existeix. Podem tenir un regal a les mans i no obrir-lo mai. Quan recollies la filla cada dia al col·le era la filla qui et recollia a tu. Agafa la llibreta amb fulls blancs. Mira el teu petit terreny. La vida és un gènere literari. Escriure és també tot el que fas mentre no escrius. Si hi ha algun substitut de l’amor és el record. Els jardins els fan els anys. No es comença estimant; s’acaba estimant. Recorda i escolta. Els teus morts et parlen. Afila la vida com si fos un llapis i escriu al dictat.