La Transició

–Feia dies que no venies. Deus estar bé.

–No necessàriament. Sempre m’ha semblat una bestiesa allò que diem els boomers que els primers que han d’anar al psicòleg i al psiquiatre són els psicòlegs i els psiquiàtres.

–Què m’expliques?

–La millor novel·la negra en molt de temps.

–Conta, conta.

–Resulta que el Cesid lloga un xalet pels desfogaments eròtics de Joan Carles I, i Javier de la Rosa diu que paga al rei 100 milions de pessetes perquè Espanya participi en la invasió de Kuwait...

–No has dit que era una novel·la?

–Basada en fets reals. I Felipe González diu que “l’únic que hem de negociar amb ETA és que, si deixen de matar, nosaltres els deixarem de matar”; i Clinton convida Aznar a fumar un puro i li diu que avali destruir una ciutat sèrbia i l’endemà les bombes destrueixen la ciutat; i el Cesid experimenta amb indigents injectant-los una droga que volen utilitzar per segrestar Josu Ternera i un dels indigents mor...

–Una novel·la perfecta per a nits d’insomni!

–No se vayan todavía, aún hay más. I Roldán és detingut després que el Cesid pagui 300.000 pessetes a Paesa, un espia que simula la seva mort posant esqueles als diaris i encarregant misses gregorianes en la seva memòria

.–Vols dir que no has llegit un Mortadelo y Filemón?

–No, no. I Belloch demana ajut per detenir Roldán “antes de que alguien se nos adelante y lo mate”, i li pregunten qui i respon “Narcís Serra”. ¡El ministre d’Interior diu que el ministre de Defensa vol matar el director de la Guàrdia Civil!

–A aquest novel·lista se li’n va la pinça. Potser l’hauré de visitar.

–No és un novel·lista. És Pedro J. Ramírez i ho conta a les seves memòries, Palabra de director, que acaba de publicar Planeta. Quasi totes les converses que reprodueix són de persones vives i ningú l’ha desmentit.

–No m’estranya que et treguin de polleguera els jutges, fiscals i catedràtics de Dret Constitucional que defensen la impunitat del cap d’aquesta monarquia tan campechana.

–T’haurien de veure a tu, però em temo que els condecoraran.