Morir és una pèrdua de temps

Morir és una pèrdua de temps. Ni tan sols serveix per ressuscitar: hi ha moltes resurreccions que no són post mortem. Ressuscites cada vegada que veus Las Meninas; cada vegada que escoltes la Passió de Bach; cada vegada que comproves que la dona de Vermeer segueix abocant la llet de la gerra al bol i t’adones que el món està ben fet. Parlo sovint d’aquestes coses amb el pare. Va morir fa 18 anys i ve moltes vegades a casa i xerrem. Ressuscites a través dels teus fills –em diu amb aquells ulls seus, tan seus– i tens el deure d’ensenyar-los el camí de l’esperit i de la llibertat, a través del qual podran elevar-se a una condició només una mica inferior a la dels àngels. Educar els fills vol dir, en primer lloc, ser educats. Cada nit, quan l’àvia pujava al pis de dalt a mirar la tele, els nens sabíem que havíem d’aixecar-nos del sofà per deixar-li lloc. El culte a la joventut comporta un menyspreu del coneixement. Tots els joves creuen que estan a punt d’arribar al cim quan ja fa temps que ha començat el descens. Deixes de ser nen quan descobreixes que pots mentir-te a tu mateix. La veritat és allò que provem d’amagar, i el repte és mostrar-la. El temps ens dona la raó com als bojos perquè també la memòria inventa, i n’hi ha prou amb canviar el relat de la realitat perquè canviï la realitat. Una persona decent es mira al mirall i confessa que s’enganya. Fuig com de la pesta de l’esquizofrènia dels poetes entre l’ego i el jo, i repudia la moderació si li impedeix abusar de l’alegria, i posa al mal temps bona cara encara que se la xafin. “Si un problema té solució, per què et preocupes?; si un problema no té solució, per què et preocupes?” O bé: si m’estimes, de què em serveixen els plaers del cel?; si no m’estimes, de què em serveixen els plaers del cel? D’aquestes coses parlo amb el pare quan em quedo adormit i cau la vida sobre el meu cor, gota a gota, sense treva. El veig vint anys més jove que jo i parlem de la multitud indiferent que ha envaït la casa durant l’últim mig segle. Arrugues. Dolors. Cabells blancs. Penes. Xacres. Tares morals. Calamitats. La vellesa des de la qual aviat contemplarem el meravellós abisme de la vida. De la mare no en parlem perquè ja parlen cada dia entre ells.