Epitafi de guerra

Un creador no ha de suar mai en públic. Ho ha de fer en privat, a l’estudi, i arribar a l’obra impol·lut. Pitjor és encara el que fa suar el públic. La claredat és la cortesia del filòsof i el poeta i qualsevol esforç per aconseguir-la és poc, però no s’ha de notar en el resultat final. La naturalitat s’aconsegueix amb artifici. “Oscuro el borrador y el verso claro”, deia Lope de Vega. Nietzsche ens va fer veure que els grans creadors no necessiten embrutar les aigües per aparentar profunditat. És el cas del seu amic Mozart i no gaires més. Les paraules han de tenir una cadença àuria, un so de manantial. Han d’acariciar i colpejar, elevar i enfonsar, deixant sempre un pòsit de plenitud alada, ingràvida. Però l’art no està fet només de coses sublims. Qui només canta en do de pit no sap cantar. No només hem d’arribar al text impol·luts; també decents. Hi ha creadors que embruten les aigües per aparentar profunditat, i n’hi ha que menteixen, i n’hi ha que callen, que és la manera més covarda de mentir. Ens preguntàvem com seria el món postpandèmia i ens hem trobat una porqueria, i davant la ignomínia una persona decent ha de dir, amb paraules cristal·lines, algunes veritats: que Putin ha fet el mateix que Hitler als Sudets, sí, però també que l’OTAN quan va bombardejar Sèrbia el 1999 (5.000 morts civils) perquè els serbis no acceptaven la independència de Kosovo com Ucraïna no accepta la de les repúbliques russòfiles del Donbass; que els judicis de Nuremberg no existirien si els nazis haguessin guanyat la guerra i a Churchill l’haurien jutjat pels bombardejos d’Alemanya si l’hagués perdut; que en tots els conflictes les dos parts tenen les seves raons, però la raó només la té qui guanya; que de criminals de guerra només en tenen els vençuts i la barbàrie dels vencedors són danys col·laterals; que el que s’ha guanyat per la força només es perd per la força (i si això fos un manuscrit no s’entendria la lletra perquè aquesta frase només es pot escriure tremolant). La veritat definitiva la va dir Kipling en el poema Epitafi de guerra, de només dos versos: “Si algú us pregunta per què hem mort, / digueu-li: perquè els nostres pares van mentir.” El seu fill va morir a la Primera Guerra Mundial.