Lleuger, lleuger, lleuger

Torno avui al diari després d’un mes de vacances envalentit com un nen amb pistola d’aigua i casc de plàstic. Penso en els nostres germans els arbres i en com deixen caure les riqueses de la temporada i van a la profunditat de les arrels sabent que els espera el miracle de la primavera. De manera que, per a aquest any nou (tothom sap que l’any comença al setembre), imitem els arbres, perdem per recobrar, pensem que res no dura per sempre, tampoc el dolor. Buidant l’argila es fa el càntir; just on el càntir no hi és hi ha la seva utilitat. Durant les vacances vaig passar per casa per veure la meva amiga la gata i vaig posar El secreto de sus ojos per recomanació d’una altra amiga. Grandiosa pel·lícula! “Pots canviar de ciutat, de casa, de feina, de parella, de Déu, però no de passió.” Una passió sòbria i constant. Cel diu més que cel blau. L’epítet cau pel seu propi pes. Hem d’evitar els sinònims i les redundàncies, valgui la redundància. Si una cosa significa el mateix, sobra. L’adjectiu ha de precisar. Matisar. Crear. També he vist aquests dies El Bosco. El jardín de los sueños. Elegantíssim documental! Pintar és anomenar les coses correctament. Antigament es creia que hi havia dos grans llibres: la Bíblia i el Llibre de la Naturalesa, tots dos creats per Déu. Les paraules del Llibre de la Naturalesa són les criatures, els animals, les plantes. Ningú no pot pintar El jardín de las delicias sense pensar que pot competir amb Déu. Valorar la utilitat del buit del càntir; desprendre’t com l’arbre; endinsar-te en el quadre infinit d’El Bosco sense que t’importin les interpretacions perquè n’hi ha tantes que et són indiferents i tu no vols resoldre el misteri: vols gaudir-lo; mirar la seva fascinant literalitat envalentit i divertit com un nen amb pistola d’aigua i casc de plàstic.. Aquest és el propòsit, i l’explica molt bé Ieuda Amikhai. Com escaladors que instal·len un campament base al peu de la muntanya, diu Amikhai, i un campament u, un campament dos i un campament tres en diferents alçades camí del cim, així jo deixo la infantesa, la joventut i la maduresa en diferents campaments i hi enarboro una bandera. Sé que mai no tornaré, però vull arribar al cim lleuger, lleuger, lleuger.