L'afany

Conten els que en saben que un dels pocs versos aprofitables de Gimferrer no el va escriure ell; el van escriure els follets de la impremta, que allà on ell posava l’insubstancial “Si pierdo la memoria, qué pereza” van publicar el molt superior “Si pierdo la memoria, qué pureza”, un error del linotipista que Gimferrer evidentment no va corregir perquè saltava a la vista que era un encert. En realitat les dos coses són mentida. “Si pierdo la memoria, qué putada.” Això s’aproximaria més a la veritat. L’infern és l’oblit. Saber una cosa de memòria es diu by heart en anglès i par coeur en francès. Recordar és tornar a passar pel cor. L’aprenentatge a través de la memòria és immortal. Quan memoritzes un poema o una cançó, la mort sempre arriba amb un instant de retard. Tot el que has après –tot el que has viscut– no s’ho pot emportar. És important que el que li robis tingui qualitat, que és una cosa que identifiquem de seguida de forma intuïtiva, però si ens demanen que l’expliquem no sabem què dir. Ens passa el mateix amb el temps. Estem d’acord que els creadors més grans tenen ciència, imaginació i gust, tres virtuts que depenen de l’afecte en el cor i de la precisió en l’enteniment. Concebre la vida com un projecte, com un propòsit, és el camí que porta a la qualitat. Seràs millor com més t’aproximis als teus afanys. Diem que una obra d’art és bona quan hi veiem uns valors que transcendeixen el nostre gust i creiem que els ha de reconèixer tothom. Ningú no ha dit l’última paraula en la conversa interminable que suposa tota literatura i tota música i tot art. S’ha de tenir un punt de bogeria per cantar el pare després de Manrique, però els genis existeixen perquè pugem a les seves espatlles, no perquè ens esclafin. Això va fer ell amb Dante i Virgili. Va saber ser un nan a espatlles de gegants, i gràcies a això tenim unes Coplas a les espatlles de les quals viatgem els nans d’avui. Tenir consciència de la grandesa insuperable d’alguns dels que ens han precedit no pot ser una coartada per no crear. Per no recordar. Per no estimar. Aplica el que hem dit de l’art a les teves amistats, als teus amors, a la solidesa de la teva alegria. Coneixeràs la qualitat de la teva felicitat.