Una d'amor i dos de mort

No hem de fugir de l’angoixa: n’hem de partir. Un problema és una aventura mal considerada; una aventura és un problema ben considerat. Per arribar a la veritat hem de posar en dubte tot el que ens diguin pensant sempre pel nostre compte amb el cervell que tenim posat entre els dos signes d’interrogació que són les orelles. La llibertat és lluitar constantment per tenir-la, i qui diu que ja la té ha començat a perdre-la. La paraula coratge emociona perquè brota del cor. Ni tan sols la mar ens mira als ulls com ho fa el foc. Cal que la vida sigui rutinària perquè qualsevol petita alteració tingui el privilegi de l’enlluernament, de la revelació, de la meravella. La primera paraula d’una filla, el desmai que de matinada es treu la son de les orelles com un nen, el vol de l’ocell que de punta a punta d’un riu dibuixa un pont, l’ocell caigut que, avergonyit, amaga l’ala trencada, el piu-piu de les estrelles, una paraula clara, una trobada, un miracle, una alegria, l’olor del timó, la pluja després de la sequera com un cel en què resplendeix la veritat, la pluja idèntica sobre la persona que som i sobre la persona que érem, tan distintes, la pluja com a batec d’un instant sense temps, la ciència necessària –la innocència– per entendre la vida, la lluna innocent que sempre brilla, tu creuant el carrer, i amb tu el món. Als que som despistats ens reconforta que el GPS al qual mai no fem cas indiqui molt bé el camí del destí però no es pregunti si el núvol que té al davant és espuma d’afaitar o farina o alabastre o pastís de nata o baf de vaca, i no es meravelli, quan arriba el febrer, amb la flor d’ametller que desafia l’hivern com una promesa que en fer-se ja s’ha complert. El GPS no sap que la llum no és el destí; és el núvol, la flor, el riu que somia en un racó fosc del teu cor. Tots els nostres instants de llum són instants de felicitat. Quan hi ha claredat en el nostre esperit fa bon temps. Pensem: si volem canviar de tema fem punt i a part; tant de bo la vida sigui tan senzilla com l’art. Però Aurora Luque ens explica que les coses no funcionen d’aquesta manera. La paraula art té una lletra d’amor i dos de mort. I no obstant això, quina emoció més gran quan neix un ésser estimat! La lluita ha començat!.