Un secret

De joves no ens agradava la nostàlgia perquè gairebé no teníem passat. Avui sabem que és una celebració que arriba amb retard, com un eco. Reconforta saber que hi va haver uns dies feliços i inoblidables que et salven en nits de lladrucs miserables, en nits en què la soledat et colpeja com la coça d’un ruc, en nits que t’abandonen com un paper enmig del carrer, en nits en què et recorre la medul·la espinal el primer t’estimo de l’adolescència –el cor sense estrenar, el primer amor com un mort crisantem–, en nits espesses com un vi mil·lenari, en nits solitàries com un vers de Goethe. Una ànima sana no és una ànima. Però arriba l’hora exacta de la serenitat transcendida, l’hora precisa de la dignitat, aquella en què ha mort el cant de l’últim grill i encara no ha nascut el de la primera merla, i just en aquell moment, pensant en coses petites, t’adones que són grans. Sent tan poca cosa, omple tant la tarda la papallona! Les nits en què la por habita també tenen les seves estrelles i a la lluna. Sense silenci no hi ha música, i un riu sense llacuna és un desbordament. La revolució és viure tranquils. Fa unes hores els bars clausuraven l’any, i hi havia confeti i espanta-sogres i cotxes que derrapaven als carrers, i jo m’alegro que ens estiguem fent vells per a la nit de Cap d’Any. Les cançons, en canvi, no envelleixen. Si en sents una de la teva infantesa cantada per una criatura d’avui et sonarà fresca, divertida, com acabada de néixer. Si conservéssim l’enlluernament infantil tot ens semblaria nou i no perdríem el temps en modes estrafolàries, que són la manera que tenim els adults de combatre l’avorriment. No tenim temps per tenir pressa. Creiem –creem– per reivindicar l’estranyesa d’estimar tant els que ja no hi són. Ens meravellem de com pot estar tan present algú que se n’ha anat. Els morts parlen per la nostra boca, i això fem aquests dies en què ens tornem a fer petits en les festes més brillants de l’any, que celebren el naixement d’un nen. No recordem el primer plor de quan vam aparèixer al món, però el vivim com un secret amb què encarem l’any que vam començar ahir. Com el sol que cada dia és vell i nou –el sol infantil de l’hivern–, així és el nostre amor, el nostre únic argument.