No cridis

Ho explica el falangista Rafael García Serrano al seu Diccionario para un macuto (et demano perdó si estàs esmorzant i t’acabo d’amargar el cafè amb llet i el croissant):

“En Tudela de Navarra imponían una Medalla al Mérito Individual a un esforzado hijo de aquella ciudad. Presidía el acto el general Millán Astray y, como es natural, allí estaban todas las autoridades civiles, militares y eclesiásticas, además del padre del voluntario condecorado, que era un tipo famoso por su entereza. Alguien gritó:

– ¡Que hable el Pite!

El Pite era el padre. Millán lo empujó a primer término. El Pite estaba lloroso y no podía arrancar. Eso asombró a uno de sus paisanos que, sin contenerse, lo manifestó en voz alta:

– ¡Andá, si el Pite está llorando!

A lo cual respondió el viejo con dignidad varonil:

– Llorando, sí, pero con muchos cojones.”

La majoria d’homes vam heretar l’estúpida mentalitat que es deriva d’aquestes estúpides paraules. L’altre dia un articulista recordava la pregunta que Pla li va fer a Terenci Moix (“disculpi, m’han dit que vostè és maricón?”) i la meravellosa resposta de Moix (“sí senyor, per servir-lo”). Als homes ens ensenyen a no tenir dret a ser vulnerables. Parlar fort. No escoltar. Parlar fort. No anar al psicòleg. Parlar fort. Conduir sempre com un imbècil. Parlar fort. És incalculable el bé que ha aportat a la humanitat el mafiós Tony Soprano anant a la psiquiatra perquè els ànecs han marxat de la seva piscina. I Els ponts de Madison. I Brokeback Mountain. I Toy Story 3. I tantes meravelles que ens han ensenyat a plorar als que ens van ensenyar que no havíem de plorar. Borges va explicar que els grans creadors es pensen que dibuixen un mapa del món però només tracen les línies d’un rostre que no és tant el seu com el dels seus desconeguts lectors. L’última cosa que busquem en l’art és la biografia de l’artista. Hi busquem l’emocionada intel·ligència que ens parla de coses que mai no hem sabut contar i sempre hem sentit. Quina importància té la vida íntima dels creadors que estimem? Cap o cap? Exacte: radicalment cap. I visca la llibertat!