Alegria

Ja ho deia Camarón, a qui avui imaginem prenent uns vins amb Paco de Lucía i Bach al costat de Déu: “La puresa no es perd mai si la portes a dins de veritat.” Tot el que ha guanyat, quan sembla que ho perd, ho recupera ella sola a pols. La puresa s’adquireix després de passar per l’infern. No existeix una soledat més terrible que la d’una nena de 12 anys que pateix humiliacions al pati de l’escola i no les pot explicar a ningú i pensa que duraran tota la vida. Els responsables del departament d’Educació que, el dia que les bessones de Sallent van saltar plegades del balcó, van descartar que aquestes pobres nenes haguessin patit assetjament, i ho van negar sense tenir-ne ni idea perquè no es pot tenir ni idea del que ha passat el mateix dia que ha passat una tragèdia tan horrible, aquests responsables d’Educació haurien d’estar asseguts al banc dels acusats per inhumanitat. Un banc en què abans s’haurien d’haver assegut els banquers que van prendre tots els estalvis a humils ancians amb l’estafa de les preferents, i poc després els jutges que van rebaixar penes a criminals que havien violat en manada perquè les víctimes no s’havien resistit. A la nena humiliada que supera la soledat del pati de l’escola ja li han fet tot el mal i l’amor que fingeix és real. Mozart criticava alguns dels seus concerts perquè, tot i que eren brillants, els faltava pobresa. Fins i tot quan se’ls menja la misèria, els purs mereixen l’ombra dels arbres i de l’amor. No hi ha res més emocionant que l’orgull dels pobres perquè només poden presumir de coses importants. Cada any passem pel que serà el nostre dia i cada dia per la que serà la nostra hora, però no ens importa si sabem viure al nostre aire. De tot el que escriuràs del dolor no en quedarà res. Només cendra que et tacarà l’esperit. El patiment fa callar la música, i el nostre llegat no pot ser un lament. Només entenem la llengua de la felicitat. L’idioma de l’alegria que ens salva. L’important no és tenir fe; és escoltar la crida de la fe, que duem a la sang i emana de la terra en el mes més sagrat, el de la verema, i llavors aprenem a veure la immensa justícia en la llum de totes les coses i mirem, amb ulleres de nena humiliada al pati de l’escola, la mort als ulls.