Shakespeare i les cireres

Els llibres són com les cireres. Quan comences ja no pots parar. A vegades et venen ganes de demanar la baixa per la síndrome de Stendhal. És tant el que tens per llegir que t’aclapares, i quan et trobes un fragment bell penses que si passes la pàgina el començaràs a perdre. Però de sobte et dius: sembla una bogeria llegir-ho tot, però tens tota la vida al davant. La vida que et queda, sí, però tota la vida que et queda. Un amic em passa una cita de Borges sobre Shakespeare. “La historia agrega que, antes o después de morir, se supo frente a Dios y le dijo: «Yo, que tantos hombres he sido en vano, quiero ser uno y yo». La voz de Dios le contestó desde un torbellino: «Yo tampoco soy; yo soñé el mundo como tú soñaste tu obra, mi Shakespeare, y entre las formas de mi sueño estás tú, que como yo eres mucho y nadie.” Shakespeare crea històries fascinants sense que l’escriptor aparegui per enlloc. No és ningú per poder ser tothom. Això és una cosa que només aconsegueixen els més grans. És molt difícil camuflar-se en la pròpia obra perquè pugui ser vàlida per a tothom. Els millors creadors no ens conten la seva vida. Ens conten la nostra. L’art té entre les seves missions descobrir-te el que ja tens. Tots guardem a la memòria una felicitat passatgera que dura tota la vida. Quan et sents perdut i els altres et troben penses que no t’han trobat de veritat. Però quan et troba el poeta. Ai, quan et troba el poeta! S’ha escrit tant sobre el gran dinosaure de la narrativa mundial que a vegades se’ns oblida que per conèixer Shakespeare s’ha de llegir.. Shakespeare. Això és així, però la cita de Borges ajuda. També un poema de Marin Sorescu. Es titula Shakespeare va crear el món en set dies i diu: “El primer va crear el cel, les muntanyes, els abismes de l’ànima. Del segon al sisè va crear els rius, els mars, els oceans i la resta de sentiments. El setè va donar un cop d’ull per si li quedava alguna cosa pendent. Els directors de teatre ja havien cobert la terra de cartells. Shakespeare va pensar que, després de tant d’esforç, també ell mereixia veure un espectacle. Però estava tan cansat que abans d’això se’n va anar a morir una mica.” Només una mica. Molt poquet.