El sexe i les ànimes

Quan moren els estimats, la memòria queda a les nostres mans. Tot el passat depèn de nosaltres. Tu, que sempre havies celebrat el present com un regal, descobreixes que és com un gat: sempre s’escapa, i llavors escrius elegies, redactes epitafis, t’adones que els difunts parlen per la teva boca i expliquen –expliques– que la pedanteria comporta un punt d’idiotesa; i que les persones que són una autoritat en una matèria, si són tontes, són molt més tontes; i que la branca més alta, la cúspide, la que mai no s’atrapa, és la humilitat. Com més fondo respires, menors són les creences. Cada llavor és un dubte. Sempre hi ha una raó per la qual qualsevol és superior a qualsevol. Descobrir quina és la superioritat dels altres és una investigació apassionant que moltes vegades no fem perquè ens ho impedeix la vanitat. Nadie es más que nadie, diu el poeta. Per més alt que sigui el valor d’una persona, mai no tindrà un valor més alt que el de ser persona. Si només t’escoltes a tu mateix arruïnes la teva humanitat. Tots compartim opinions amb Satanàs. Ell sap que existeixen el Cel i l’Infern, i nosaltres també, gràcies a Déu. Compartim dubtes amb el diable. Avui pensem que el més desconcertant de la mort ha de ser descobrir que les ànimes no tenen sexe; demà creiem que, per molt que diguin que no en tenen, per descomptat que en tenen; demà passat pensem que totes aquestes coses, amb la resurrecció, deixaran de tenir importància. Un problema és una aventura mal plantejada, i un problema ben plantejat és una aventura fascinant. A mesura que complim anys incomplim somnis, i podem acabar amb un pòsit de ressentiment. Si ens passa això és un error d’enfocament, és a dir, de no convertir un problema en una aventura. La plenitud consisteix a complir el nostre afany, i per aconseguir-ho ens sobra voluntat. El nostre optimisme és imbatible i pensem que arribarà a ser com el de Faulkner el nostre anglès de Toro Sentado. Som prínceps de l’univers estrellat i en nosaltres hi ha alguna cosa que tremola. Caminem sota els estels i els nostres pensaments viuen entre constel·lacions. Mentre hi ha mort hi ha esperança. No té cap mena d’importància si les ànimes tenen sexe perquè ressuscitarem.