Patapam!

S’aprèn abans a escriure amb grandiloqüència que amb senzillesa. És una qüestió que incumbeix a l’honestedat. Hi ha molts defectes que porten a l’ampul·lositat. Per començar, la mandra. Treure palla cansa. Per continuar, la vanitat. Si escrius per ser llegit vesteixes el que dius amb pompa. “Entre dos paraules semblants, escriu la més curta”, aconsella el Valéry que ens ha fet veure que la sintaxi és moral. És una bona recomanació per allunyar-te de la petulància. Quan una paraula està ben escollida, és una abreviació d’una frase. “És dificilíssim escriure amb una mica de claredat”, explica Pla. I Nietzsche diu que només Mozart sap fugir de la temptació d’embrutar les aigües per aparentar profunditat. No hi ha en la música de Mozart cap sentiment de deute o de culpa. Res no afirma, i la seva absència de dogma consola. Ajuda a envellir sense abismes. Les persones superficials sempre són solemnes. Els pomposos de seguida fan cap a la ideologia, que en quatre dies fa pudor de peix podrit. On no hi ha encant, no hi ha literatura. On no hi ha serenitat, no hi ha literatura. On no hi ha delicadesa, no hi ha literatura. On no hi ha paraules que es desprenen del paper i s’instal·len a la memòria, no hi ha literatura. I després hi ha l’ofici interminable de lector. Goethe deia que havia necessitat 80 anys per aprendre a llegir, i no estava segur d’haver-ho aconseguit. Llegir bé és detectar els autors que disparen. La majoria només apunten, i per això hi ha un munt d’obres que no valen res. “Hi va haver llibres”, deia Pla sobre la Comèdia, “que no se’m van obrir fins a la segona o tercera temptativa. Vaig començar la lectura de Dante als 21 anys. Fins passats els 40 no vaig arribar a entendre alguna cosa de la impressionant, grandiosa simplicitat del poema”. Pam! Pam! Pam! Góngora era joier, no jardiner; els seus poemes enlluernen però no perfumen. Quevedo era un gran tirador. Dos dels millors poetes de Catalunya, amics meus, són grans caçadors. Descartes era un espadatxí virtuós. Cervantes és més profund que Kant perquè creu en l’anhel i sap veure gegants. És dificilíssim escriure amb una mica de claredat, però Pla ho fa. “Vol vostè fer feliç la gent? Pagui!” Patapam!